Congrés de periodistes a mig gas

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

 juanagallengo2016.1

 

OPINIÓ

Que el periodisme viu -com la societat en general- una època turbulenta no crec que sigui cap novetat.

 

Preguntes com què és informació i què no? Sobreviuran els diaris de paper? Com es guanyaran la vida les persones que es dediquen al periodisme? Com fer rendibles els diaris digitals? Caldrà estudiar i què per ser periodista? Com serà el nou model de negoci dels mitjans de comunicació?

juanagallengo2016

 

En fi, tot un reguitzell de preguntes, totes elles molt pertinents i complexes que haguessin requerit una mica més de temps i deteniment. Precisament el que no hi ha hagut en aquest VI Congrés de Periodistes de Catalunya que s'ha celebrat en una única jornada i on s'han succeït diverses taules rodones, diàlegs i entrevistes amb molt poc marge per a la discussió profunda i el debat reposat entre el públic assistent.

Personalment he trobat a faltar dues coses, a part de la rapidesa i fugacitat amb què s'ha desenvolupat el congrès: una és alguna mena de ponència escrita que hagués aportat una mena "d'estat de la professió". Totes les taules rodones s'han basat en les opinions més o menys fonamentades de persones amb experiència en la professió, però al cap i a la fi opinions personals, encara que totes molt respectables.

Un text escrit que aportés una mena de "radiografia de la professió", amb algunes dades mínimes sobre el tema hauria donat una solidesa sobre la qual sedimentar totes les opinions vessades. No calia que fos un "llibre blanc", però sí alguna mena de document que s'hauria pogut demanar a alguna persona experta que permetés copsar l'estat de la qüestió. Ja que una entitat bancària ha patrocinat l'event podria haver finançat una ponència marc que hagués servit per centrar les discussions sobre dades més que no pas sobre opinions.

L'altra cosa que he trobat a faltar és l'abordatge específic de les qüestions de gènere, que tot i sortir en alguna de les taules rodones de manera tangencial, no ha rebut l'atenció que es mereix. Perquè el tema de la igualtat de gènere no és només que hi hagi dones (en aquest sentit dels 39 participants en les diferents taules rodones, 18 eren homes i 21 dones, la qual cosa converteix en paritari el congrés). Però no és només que hi hagi paritat ente els homes i les dones que han participat en els debats (cosa que està molt bé), sinó que no s'han abordat temes que afecten de manera diferent als homes i les dones, com la precarietat laboral, que afecta més a les dones periodistes que als homes o la presència en càrrecs directius.

Però més important encara és la manca de reflexió i debat sobre la representació assimètrica dels gèneres que encara s'obseva en els discursos informatius (i en la comunicació en general), situació que ha empitjorat amb l'aparició de la clictocràcia (o dictadura del clic, no penseu malament).

Ara més que mai les dones són el recurs més fàcil per cridar l'atenció i per servir d'ham a l'hora d'aconseguir visites en les versions digitals del diaris. Si les pàgines esportives estan plenes d'homes competint en les diferents especialitats, les seccions d'estil, de gent o de societat s'omplen de celebrities, models i artistes vàries que protagonitzen informacions banals o trivials, mentre que els temes realment importants que afecten majoritàriament les dones, com la violència de gènere, la violació, l'assetjament sexual, la bretxa salarial, les dificultats de conciliació, la baixa representació en òrgans de poder, el tràfic de persones, etc. cada vegada apareixen menys i més malament. Si fins i tot en les darreres informacions sobre crims ha tornat a aparèixer l'obsolet apelatiu de "crim passional"!

En conclusió, que el VI Congrés de Periodistes de Catalunya ha apostat per un format novedós, segurament barat en consonància amb la crisi econòmica, que ha descansat més en el talent per improvisar de les diferents persones convidades que en la reflexió profunda i documentada que la greu situació que travessa el periodisme requeriria. S'han fet més preguntes que donat respostes. Potser amb els temps que corren no es podia fer d'una altra manera.

 

Més informació

Llegir també un article anterior a La Independent: Visió de gènere, encetem un debat cara al Congrés de Periodistes de Catalunya