El mal ús del potencial i el talent de les dones retarden la igualtat

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

womenspoliticalempowerment-768x767

 

El món s'enfronta a un “notable mal ús del talent en no actuar ràpid per fer front a la desigualtat de gènere”, diu l’ Informe sobre La Bretxa Global de Gènere.

Aquest any 2016 cobreix 144 països i, després de més d’una dècada, les dades posen de manifest que el progrés encara és massa lent perquè les dones, la meitat de la humanitat, assoleixin el seu ple potencial. I això, s’afegeix “podria posar en risc el creixement econòmic i privar algunes economies de l'oportunitat de desenvolupar-se”.

El Global Gender Gap és un exercici anual d’avaluació comparativa realitzat pel Fòrum Econòmic Mundial. El seu objectiu és entendre si en els països estan distribuint els seus recursos i oportunitats de manera equitativa entre homes i dones, independentment del seu nivell general d'ingressos. Per a la seva elaboració s'utilitzen dades disponibles d’agències internacionals com l’Organització Internacional del Treball (OIT), el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i l’ Organització Mundial de la Salut (OMS), a més d’ una enquesta de percepció realitzada per el propi World Economic Forum (WEF).

L’informe aparegut el 25 d’octubre, mesura la grandària de la bretxa de la desigualtat de gènere en quatre àrees: Educació aconseguida (accés als nivells bàsics i superiors), Salut i supervivència (l’esperança de vida i la proporció de sexes), Oportunitat econòmica (sous, participació i lideratge) i Empoderament polític (representació en les estructures de presa de decisions).

Aquesta última edició, assenyala que el progrés cap a la paritat s’ha reduït dràsticament en el pilar econòmic -es situa en el 59%- i ara la bretxa és més gran que en qualsevol moment, des de l'any 2008. S’ha endarrerit en més de 50 anys el temps que les dones necessitaran per aconseguir igualar les condicions econòmiques amb els homes. Dels 118 anys que eren necessaris el 2015 (fins a l'any 2.133) ara, caldrà esperar 170 anys (és a dir, fins a 2.186).

 

 

brecha GOTVUPDATE

L’apoderament polític està en un 23% pero als EEUU es només un 20%

 

 

 

Salari inferior i pocs llocs d'alt nivell

Darrere d’aquest descens hi ha una sèrie de factors. Un d’ells és el salari de les dones de tot el món. El seu ingrés mitja és poc més de la meitat del que guanyen els homes, tant en treball remunerat oficial o informal. Un altre dels reptes és l’estancament de la taxa d’activitat: la mitjana mundial de dones que es col·loquen és el 54%, enfront al 81% per als homes. El nombre de “dones en llocs d’alt nivell també segueix sent obstinadament baixa”, amb només quatre països al món que té el mateix nombre de legisladores, altes funcionàries i directives i això, tot i que en 95 d’aquests països les dones són universitàries amb igual o millors qualificacions que els homes.

Precisament l’educació, que ha superat el 95% de la bretxa, és una de les dues àrees on més s’ha avançat; l’altra és la salut i la supervivència, que s’ha tancat al 96%. Dos terços dels 144 països mesurats en l’informe d’aquest any 2016 ja poden presumir d’haver tancat totalment la bretxa de gènere en la proporció de sexes en néixer, mentre que més d'un terç han tancat totalment la bretxa en termes d’esperança de vida saludable.

L’apoderament polític, és un altre pilar on la bretxa de gènere ocupa un lloc preponderant i el que més ha progressat des que el WEF va començar a mesurar la bretxa de gènere el 2006. Ara si situa en un 23%. Només dos països han assolit la paritat al Parlament: Ruanda, en la posició 5, el supera (64% Dones-36% Homes) i Bolívia, en el rang 23, també (53D-47H); només quatre països han assolit o superat la paritat en les funcions ministerials; d’entre els 10 primers llocs Finlàndia (63D -38H) i Suècia (52d-48H) i entre D’altres països, França (50-50).

 

Hegemonia nòrdica i ascens de Ruanda

Alguns països estan apropant-se a l’hegemonia nòrdica en la igualtat de gènere, tot i que encara són els primers en el rànquing: Islàndia (1), Finlàndia (2), Noruega (3) i Suècia (4). Islàndia és un dels països de més ràpida millora en el món de la bretxa de gènere i té el primer lloc per vuitè any consecutiu. Finlàndia supera Noruega i recupera el seu segon lloc.

La següent millor classificació és per a Ruanda, que passa a la posició 5 (la tenía Irlanda). Segueix sent el país amb la major proporció de dones parlamentàries al món, (64%) i millora en la seva puntuació de participació econòmica i oportunitats. Després es situa Filipines que segueix en la posición 7, davant d'Eslovènia (8) i Nova Zelanda (9) que puja un lloc. Suïssa deixa el lloc 10 a Nicaragua.

Altres economies importants del top 20 són Alemanya (13), França (17) i el Regne Unit (20). Les majors economies d'Europa Occidental ocupen 11 dels 20 primers llocs. Els països del sud del continent estan més endarrerits. Espanya se situa al número 29, el que podria indicar que la crisi econòmica ha colpejat durament els drets de les dones ja que el 2006 era al número 11. Itàlia retrocedeix 9 llocs i baixa al 50 i Grèciaen cau 5 i se situa en el 92.

Estats Units està en el lloc 45 i en perd 17 des de l'any passat, “a causa principalment de una mesura més transparent d’ingressos estimats” assenyala l’informe. Entre el grup dels països BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), Sud-àfrica (15), és la millor classificada, “amb millores en tots els àmbits”. La Federació de Rússia (75) està seguida del Brasil (79); Índia (87) guanya 21 punts i supera la Xina (99) “amb avanços en la participació econòmica i oportunitats i l’èxit educatiu”.

 

 

 

brecha Figure-3 widescreen-02

Dades oficials dels Estats Units, amb les difeències, incloses per etnicitat. 

 

 

 

Amèrica Llatina i el Carib milloren algunes bretxes

Després d’Europa i Amèrica del Nord, la regió amb la tercera menor bretxa de gènere és Amèrica Llatina i el Carib. Sis països han millorat les bretxes educatives i de gènere, més que qualsevol altra regió. Nicaragua és l’únic país en el top 20, però, “és bo l’acompliment de les economies més grans: Argentina (33), Mèxic (66), Xile (70) i ??el Brasil (79)”.

Nicaragua torna a entrar a la part superior de l’Índex dels deu per primera vegada des de 2014 i segueix tenint “el millor exercici a l’Amèrica Llatina i el Carib per cinquè any consecutiu. S'ha tancat totalment la bretxa de gènere en el nivell d’instrucció i els índexs de salut i supervivència, i ocupa el quart lloc en el món per al Empoderament Polític”, indica l'informe.

La regió amb la quarta bretxa de gènere més petita és l’Europa de l'Est i Àsia Central, amb quatre països: Eslovènia (8), Letònia (18), Estònia (22) i Lituània (25) a la part superior. Eslovènia va ascendint des de 2006. Igual que Amèrica Llatina i el Carib, va reduint la bretxa general però no tant l’econòmica.

Àsia de l'Est i del Pacífic segueix a continuació; és una regió de grans contrastos, amb una enorme distància entre les societats amb més igualtat de gènere -les Filipines i Nova Zelanda- i els pesos pesants econòmics de la Xina (99), Japó (111) i Corea del Sud (116).

El sud d'Àsia, és on hi ha els “10 millors escaladors del món des de 2006: Nepal (110) i l’Índia (87). No obstant això, el progrés en el tancament de la bretxa econòmica ha estat insignificant”.

 

 

 

SaadiaZahidi WEF.image

SaadiaZahidi_imatge del WEF

 

 

 

Quatre països africans en el top 20

Més que qualsevol altra regió, excepte Europa Occidental, quatre països de l’Àfrica subsahariana: Ruanda (5), Burundi (12), Namíbia (14) i Sud-àfrica (15) se situen en el top 20. “Les dades suggereixen que només necessita 60 anys perquè s'aconsegueixi la paritat econòmica - molt menys que altres regions més desenvolupades del món”. No obstant això, “l'elevada participació de la força de treball de la dona tendeix a ser en papers de baixa qualificació, un factor que cal abordar per assegurar que la paritat econòmica condueixi al creixement i la inclusió” es diu a l’informe.

La regió pitjor col·locada és l’Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica. Amb només Israel (49) entre els 50 primers, el següent millor situat a la regió és Qatar (119), despres Algèria (120) i els Emirats Àrabs Units (124). “Igual que el sud d’Àsia, el progrés en el tractament de les desigualtats econòmiques ha estat massa lent”. Alguns d’ells, però, han millorat des de l'any 2006 pel que fa a la participació econòmica, incloent Aràbia Saudita (141), Bahrain (131) i Iemen (144).

“Aquestes previsions reflecteixen l’estat actual de progrés i serveixen com una crida a l'acció per als responsables polítics i d’altres parts interessades, per doblar els esforços per accelerar la igualtat de gènere” va afirmar Saadia Zahidi, la responsable d’Educació, Gènere i Treball del Fòrum Econòmic Mundial i membre del seu Comitè Executiu.

 

 

El Spanish Gender Gap de Fedea

Dos dies abans que es presentessin a Ginebra aquestes dades globals, la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) va organitzar a Madrid l’esmorzar sobre el Spanish Gender Gap per abordar, precisament, les desigualtats de gènere en el mercat laboral espanyol. Allà també van considerar que la principal conseqüència de la desigualtat de gènere és la pèrdua de força laboral i molt talent de les dones.

“Dels 22.800.000 de persones actives a Espanya més de 10.6 milions són dones”. Malgrat totes les polítiques de gènere existents “la desigualtat entre homes i dones en el mercat de treball espanyol és un fet i va més enllà de la participació laboral” assenyala Fedea. El treball va ser presentat per l'investigador de Fedea José Ignacio Conde Ruiz, coautor de l’informe i per Ángel de la Fuente, el director executiu.

 

L’asimètric efecte de tenir fills

En l’informe es llegeixen dades com que les dones amb menys de 50 anys han assolit un nivell educatiu molt superior al dels homes de la seva generació; com que, a més desigual en la distribució de tasques domèstiques dins de la llar, major és la bretxa de gènere en la participació laboral i que tenir fills a l’ estat espanyol té un important efecte sobre l’estatus laboral de les dones però no dels homes (pel asimètric repartiment de les tasques familiars).

D’altra banda, afirmen que “és preocupant l’estancament en el percentatge de dones que ocupen la categoria de manager (per sota del 30% en les últimes dècades), alhora que faciliten dades dels diferents ‘sostres de vidre’ que encara hi ha a les institucions, professions o carreres judicial i universitària.

A Fedea van plantejar que s’ha de “actuar en dos eixos: 1) millorar la conciliació entre la vida laboral i familiar (reduir la caiguda en la participació laboral de les dones per la maternitat, en un país amb una de les taxes de fecunditat més baixes del món i 2) millorar la representació de les dones en els llocs de més responsabilitat o autoritat (top-to-down)”.

 

Incentius i permisos de paternitat no transferibles

Per al primer eix proposen augmentar la despesa pública en l’educació de 0 a 3 anys i pre-escolar i aconseguir que els pares facin servir els permisos de paternitat (fent-los no transferibles) i donant-los incentius (quants mes dies l'utilitza el pare, més dies i més remuneració tindrà la mare), com fan ja a Alemanya i Suïssa. Perquè “quan els pares tenen més temps de baixa, tendeixen a repartir les tasques domèstiques i de cura infantil de manera més equitativa”.

Per reduir els ‘sostres de vidre’ planteixen ‘quotes obligatòries i temporals’, com ja estan fent a Itàlia, França o Alemanya que, assenyalen, “s’han unit recentment als països nòrdics, pioners en la imposició de quotes obligatòries de representació femenina en els Consells de administració. Els arguments són “l'equitat (o igualtat d’oportunitats en els processos de selecció) i l’eficiència (més dones entren en la competició, si el joc de la promoció és net)”. Aquesta seria, segons Fedea una “mesura de caràcter temporal per trencar el monopoli masculí i accelerar la transició cap a un model amb igualtat d'oportunitats entre homes i dones”.

 

*En la propera edició, La Independent informara sobre la trobada al MACBA: Igualtat salarial. Els quids i la qüestió. (Quines son les dades a Catalunya i Europa, com afecta les dones i algunes 'bones pràctiques' que ja fan algunes empreses)