Clàssiques i Modernes, esglaó necessari per a una igualtat cultural

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Cultura - Literatura

L'associació Clásicas y Modernas para la igualdad de género en la cultura, es va fundar a Madrid durant el mes d'abril de 2009 amb la voluntat de reivindicar, homenatjar i conèixer a fons el paper de les dones al món de la cultura. Es considera aquest camp una eina bàsica per aconseguir una igualtat real entre homes i dones en quant a participació, creació, igualtat d'oportunitats tant en la creació com en el fet de donar a conèixer aquesta obra i aconseguir el reconeixement de l'obra i els artistes de tots dos sexes.

a_ok

Aquesta associació està formada per dones procedents de diferents àmbits culturals com l'escriptura, el cinema, el teatre i el periodisme en els seus diferents vessants: creació, gestió, investigació, crítica, teoria, ensenyament… i entre els dies 21 i 24 de febrer van organitzar una sèrie de taules rodones per aprofundir als temes referits amb la participació de dones de diferents àmbits de cultura i coneixements a la Casa Encendida de Madrid. 

 

 Nosaltres van parlar amb la Sonia Herrera, secretària tècnica de Clàssiques i Modernes, que ens va explicar quin era el motiu d'organitzar aquestes jornades: “Considerem que encara hi ha una invisibilitat molt gran, aquesta era el nostre primer repte i volíem fer un col·loqui"

Els objectius del programa que es va desenvolupar aquests dies “Dones en la cultura: el debat pendent” van tenir una clara doble vessant. En primer lloc, resultava bàsic situar a les dones dins del món de la cultura aclarint quins són els motius i fets que porten a les dones a la invisibilitat i, per tant, a la desigualtat. En segon lloc, s'havia de prendre consciència i promoure en tots els camps culturals a les creadores, gestores culturals, crítiques, escenògrafes, pintores, escultores, mitjans de comunicació, etc i que arribi a espectadores i espectadors de l'art i, al cap i a l'últim, reverteixi en la societat.

Anàlisi de la situació actual

Encara que s'han aconseguit clares millores des dels anys 70, també s'han produït reculades en quant a igualtat es refereix a causa de diferents inèrcies que provoquen oblits.
I és que per aconseguir l'èxit, es necessita que les creadores i els creadors disposin d'un suport institucional i monetari perquè puguin desenvolupar la seva creativitat i fer créixer a la societat amb les seves obres de caràcter cultural.

Formació

En molts casos, les dones són clarament la majoria participativa si observem les carreres humanístiques i artístiques, però encara així, aquest fet no es veu reflectit en cap manera al món professional, on segueixen destacant els homes.

 CLASICAS_okEn entitats com a Conservatoris, patronats, etc, la majoria d'obres exposades pertany a creadors i no a creadores, fins a arribar a l'imponent i desigual 90% de les obres exposades al Reina Sofia. I el mateix ocorre entre els guardonats en els Premis Nacionals de literatura, entre els creadors que reben ajudes públiques, i en general, a tota la indústria cultural a la que clarament queda patent la desigualtat.

La crítica

Tan sols el 20% d'aquest camp són dones. La crítica és la que transmet les idees als espectadors, la que fa arribar informacions tan poc igualitàries com a reals al nostre món. Segons ens va confessar Sonia Herrera: “el masculí és universal i el femení és particular ja que només representa a les dones, la qual cosa ens exclou a totes les dones del cànon de representativitat, se'ns considera menys representatives i en conseqüència, se'ns té menys en compte”.

I és que per a molts, l'obra feta per una dona és “femenina” i per això inferior, o bé, “masculina” i per tant copia de l'obra d'un home. Per això, Clásicas y Modernas proposa que s'apliqui sempre la Llei d'Igualtat, que les associacions de dones estiguin representades en alts comandaments i consells culturals, que es defensi la paritat com a criteri cultural, que es convoquin més reunions, taules rodones, ponències, etc amb més presència de creadores i que s'estableixi un sistema d'indicadors i avaluació per a la igualtat.

Les conclusions de la jornada realitzades per l'associació “Clásicas y Modernas para la igualdad de género en la cultura”, dicten que ha de realitzar-se una gran lluita per aconseguir que es reconegui el valor, les aportacions i el lloc que els correspon a les dones en la cultura atès que aquesta és l'expressió del món a través de la creació i la recreació d'aquest.
La igualtat és una consciència que hem d'aprendre i usar homes i dones per aconseguir una societat igualitària i valgui el mateix el que s'ha dit per un home que el que s'ha dit per una dona. Fem valer la paraula de dona.

Cadascuna d'aquestes jornades va estar dedicada a un camp diferent de la cultura. Així doncs, el dilluns dia 21 van contar amb la ponència d'Amelia Valcárcel: “Consells a una joveneta nouvinguda a aquesta Cort sobre com evitar els paranys més comunament esteses al talent femení”, el dimarts dia 22, van dedicar la jornada als debats sobre literatura, el dimecres van versar sobre música i el dijous 24 van tractar sobre arts plàstiques.