Violència de gènere, un deute de la democràcia

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Drets Humans - Drets de les Dones

 ana castillo

 

OPINIÓ

Tot l'espectre polític coincideix en que cal que hi hagi un consens entre tots els partits del Parlament per fer front a la violència de gènere com un tema d'interès general ineludible.

Parlen, debaten... però no sòn ells qui instal·laren el tema a l'opinió pública. Organitzacions feministes fa dècades que lluiten contra aquest flagell. Tot i aixó, sabem de qué parlem quan parlem de violència de gènere?

La violència de gènere, violència contra les dones, és un instrument del patriarcat per a preservar un ordre concret on les dones estan subvordinades al poder dels homes. És un dispositiu disciplinador per a aquelles dones que d'alguna manera qüestionen llur rol assignat. La violència la ejerceixen els homes que senten impugnada la seva homonia cada cop que una dona s'escapa dels moldes preestablerts.

La violència de gènere existeix perque existeixen relacions desiguals de poder entre els gèneres, en un marc cultural on el que es considera masculí té valor possitiu i el que es considera femení valor negatiu. A més, l'espai públic és considerat part de l'àmbit masculí, i el privat és femení. Per aixó, quan es dona la violència en l'espai públic (violacions, desaparicions, etc.), en certa forma s'entreveu que la dona s'ho buscà per invaïr un territori que no li pertany. Per eixa mateixa lógica, quan la violència es dona en l'àmbit privat, és quelcom que no deuría cridar l'atenció ni problematitzar-se pel conjunt de la societat perque el món privat és íntim i no polític.

Hi ha molts tipus de violència: física, sexual, psicològica, moral, econòmica... i la que les recull a totes, la violència simbólica, que tracta de justificar i crear un imaginari col·lectiu on es produeix i reprodueix, en base a estereotips, aquesta idea d'allò masculí com valuós i allò femení com desvaloritzat.

Donat que la violència de gènere és el mecanisme mitjançant el qual es preserva aquest ordre simbòlic, en general podem dir que els rols que cumpleixen en ella, homes i dones són diferents. Els homes tracten de preservar dit ordre, mentres les dones tractem de subvertir-lo per a deixar d'estar subjugades. Per això, quan un home pateix violència, no podem dir que estem davant un cas de violència de gènere, tot i que siga una dona la perpetradora. També existeixen casos en que una dona pot ser complice de l'home violent. Per tant, per a determinar si es tractà d'un cas de violència de gènere hi ha que analitzar si la víctima fou dona, i si la causa de l'agressió està relacionada amb les relacions de poder desiguals entre els géneres i aquesta mirada del món de l'haver de ser masculí i l'haver de ser femení, és a dir, si la dona fou agredida pel fet de ser dona, o dit d'altra manera, de no ser una bona dona.

El feminicidi (assassinat de dones per la seva condició de gènere) és la forma extrema de la violència cap a les dones. Els femigenocidis són les formes de violència femicida no personalitzada, que s'expresa en la trata de persones i la destrucció del cos de les dones del bandol enemic en guerres o conflictes bèlics.

Un altre matís que cal afegir és que les persones amb identitats de gènere diferents, o les persones sexodiverses, amb la seva sola existència ja qüestionen dit ordre heteropatriarcal. Amb la seva presència confirmen que els cosos biológics no tenen un únic destí i que per tant, el gènere és una construcció cultural i, per aixó mateix, modificable. A més, els homes homosexuals, com les trans i travestis, al desprendre's dels privilegis masculins (virilitat i domini de les dones) confronten als homes amb la seva propia realitat, donat que tot el que solen justificar per "natura, testosterona", etc., deixa de pertanyer a l'àmbit de l'inevitable, per a pasar a l'àmbit de la responsabilitat personal. Com deu quedar ferit l'orgull viril quan altres homes s'inclinen per una identitat femenina o feminitzada!

Conseqüentment les persones LGTTBIQ són també objecte d'atacs de violència de gènere que hauriem d'anomenar travesticidi, transfemicidi o crim d'odi, segons el cas. Aquests col·lectius són frontalment disruptius per desvertebrar la divisió binaria dels gèneres.