Una jove alcaldessa per a la ciutat eterna

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Gisella Evangelisti

 

OPINIÓ

La malmesa "ciutat eterna" de Roma passarà a cura d'una jove alcaldessa de 37 anys, advocada i ex regidora municipal del Moviment Cinc Estrelles, (M5S) triada amb el 67% dels vots de l'electorat.

"És un dia històric", ha declarat Virginia Raggi, "en què es dóna aquesta responsabilitat a una dona, quan la paritat d'oportunitats és encara una quimera". Una gran responsabilitat, que a nivell europeu compartirà amb les alcaldesses de París, Madrid, Barcelona, ??Bucarest, Colònia, Lampedusa entre d'altres, governades amb molta tenacitat per dones. En el cas de Roma, la responsabilitat és titànica, ja que els problemes de la ciutat de 3 milions d'habitants i 12 vegades més àmplia que Paris, són enormes. Però, com Raggi afirma, "com més dur el desafiament, més bells seran els èxits". En aquest desafiament no estarà sola, ja que ha signat un acord amb l'staff del Moviment que podrà i haurà de consultar en les decisions importants i qui fins podrà arribar a multar-la si perjudica la seva imatge.

També a Torí, una important ciutat que ha fet l'esforç de renovar-se després del procés de desindustrialització de la Fiat, ha estat elegida alcaldessa una jove economista de 31 anys, Chiara Appendino, de cara neta i fresca, intencionada a portar vents nous en el sistema de poder tradicionalment assentat a la ciutat. Les dues joves (professionals i mares alhora), es defineixen com més properes que els seus rivals polítics, a la gent comuna, sobretot a la de les perifèries, colpejades per dues dècades de crisi econòmica. (La desocupació juvenil segueix a nivell nacional en un 40%, mentre hi ha una forta emigració de talents).

A Roma la victòria de Raggi, que havia estat nominada en línia per 1724 persones del M5S ha estat contundent, rebent 770.000 vots, el doble que el seu rival Giachetti del PD, el partit de centreesquerra actualment al govern, que ha manejat la ciutat alternant-se amb el centredreta en els últims vint anys. Amb resultats mediocres, dolents, o dolentíssims, segons se'ls miri. Roma és una ciutat fascinant on viure és molt complicat. Cal driblar entre les excavadores que a la zona dels Fòrums i al voltant del Campidoglio, es dediquen a uns interminables treballs de prolongació de la tercera línia de metro, cal mobilitzar-se en moto ja que el servei de transport públic està freqüentment en vaga (com últimament, just durant el partit Belgica-Itàlia de la Copa Uefa). Sembla que un exèrcit de 60.000 funcionaris municipals no són capaços de proveir dignament als normals serveis públics, com la recollida d'escombraries, o els transports, ja que fan anar aquests sectors segons antics patrons de clientelisme i amiguisme, més que buscant l'eficiència.

"S'ha practicat un veritable saqueig dels béns públics", denuncia Raggi, com quan s'ha llogat a preus baixíssims "als amics dels amics", valuosos apartaments del patrimoni immobiliari municipal, o quan "Màfia capital", ha desviat milions d'euro destinats a persones immigrants i manutenció de carreteres, fent-los acabar a les butxaques de polítics de centredreta i centreesquerra. Una investigació judicial iniciada el 2014 ha demostrat que el sistema de corrupció que ha involucrat PD i Forza Itàlia, era dirigida per caps criminals, i ex terroristes d'extrema dreta.

Com ha reaccionat la ciutadania davant d'aquestes males pràctiques? En alguns casos s'ha posat a netejar els carrers amb escombres i pals de fregar, davant de l'absentisme dels funcionaris, en altres les queixes s'han tornat frustració i desaffeció a la política. La política és una cosa bruta, no hi ha remei, conclouen molts i moltes romanes, tot i que el govern hagi enviat un comissari per posar ordre en l'administració de Roma. Només el 53% de l'electorat va sortir de casa el diumenge per votar.

"Cal tornar a la normalitat", afirma Raggi. Recomençant amb allò bàsic: transport, deixalles, comptes publics transparents, seran els pilars de la seva feina. Cal renegociar l'enorme deute de la ciutat, (13,5 mil milions d'euros), eliminar els malbarataments, i també fer pagar ja sense espera uns impostos a les activitats comercials del poderós veí de l'altra riba del Tíber, al Vaticà.

"Això ho farem junts", repeteix Raggi a qui la festeja, "Volem que la gent faci alguna cosa per la seva ciutat, encara que sembli petita. Cal recuperar el sentit de comunitat". Aconseguirà estimular aquesta revolució moral? "Tra il dire i il fare, c'è di mezzo il mare", es diu a Itàlia: entre les paraules i els fets, cal creuar el mar. A les ciutats mitjanes que han estat conquistades pel M5S amb la bandera de l'honestedat, Livorno i Parma, hi ha problemes administratius.

Paradoxalment, la inexperiència de Raggi és part del seu encant. Pitjor que els que tenien experiència, no podrà fer-ho, comenta la gent del carrer. En fi, provem-ho amb ella.

Molts són els obstacles que li esperen en el camí: des del sexisme i masclisme subjacents en el món polític, als interessos consolidats dels lobbies, del mecanisme de la "parentopolis" a la rivalitat amb el partit de govern. El M5S, nascut com a moviment de protesta al voltant del còmic Beppe Grillo, un líder carismàtic i eclèctic, amb plataforma llibertària i euroescèptica és ara el seu principal opositor, superant en nombre de vots el decaigut partit de Berlusconi, Força Itàlia, i conquerint 19 sobre 20 municipalitats. Sobre Raggi s'han concentrat també els vots dels partits de dreta, com la Lega i Forza Itàlia, i els d'extrema dreta com Fratelli d'Italia. L'aposta és molt alta. Si Raggi i el M5S aconsegueixen guanyar "la batalla de Roma" aconseguint "normalitzar" la ciutat, podran fins i tot nodrir ambicions de govern. Si no, serà una altra oportunitat perduda per a la capital. I més enllà dels càlculs polítics partidaris d'uns i altres, Roma no s'ho mereix.