'On són les dones?'

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Isabel Muntane 2

 

 

Isabel Muntané, codirectora del màster de Gènere i Comunicació de la UAB

"La inèrcia de la societat patriarcal fa que es vagi sempre a buscar la veu masculina"

Una cinquantena d'activistes feministes han posat en marxa la iniciativa 'On són les dones'. Denuncien que els espais d'opinió i les tertúlies dels mitjans de comunicació no recullen la veu de les dones i que estan cansades d'escoltar excuses per justificar una discriminació absurda i injusta.
Una d'aquestes activistes és la periodista Isabel Muntané, codirectora del Màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Perquè heu cregut que era el moment de posar en marxa la iniciativa 'On són les dones', ara?

Ha estat ara com podria haver estat fa un mes. El punt d'inflexió va ser un dels debats del programa .Cat, a TV3, on parlaven del desallotjament del 'Banc expropiat' i no hi havia cap dona a la taula. Moltes dones vam queixar-nos amb tweets a la xarxa i, en adonar-nos que totes dèiem el mateix, vam decidir unir esforços. Ja hem consensuat un Manifest, que farem públic aviat, on expliquem quins són els nostres objectius i el perquè de la nostra acció. Som una col·lectivitat d'una cinquantena de dones d'àmbits diversos que estem cansades de veure com estem subrepresentades als espais d'opinió dels mitjans de comunicació, tant de premsa escrita com de ràdio i televisió. Treballem aquest focus. Demanem la representació que ens correspon en aquests espais.

 

A les tertúlies falten dones. L'excusa és que no les troben. Una excusa que us deu rebentar, clar!

Estem preparant una base de dades de dones expertes que demostrarà que la nostra subrepresentació als mitjans no té excusa. Per exemple, entre nosaltres hi ha representants de molts àmbits: som comunicadores, escriptores, dissenyadores, metgesses, gestores, publicistes, lingüistes, publicistes, psicòlogues... Som moltes i diverses.

No ens cansarem de repetir que no es busca les dones perquè la inèrcia d'aquesta societat patriarcal fa que es vagi sempre a buscar la veu masculina. L'excusa que no hi som o que no hi volem anar no és certa.

També és cert que les dones volem opinar d'allò que sabem. Coneixem els mitjans de comunicació i veiem que hi ha molts homes que opinen de tot encara que no hi entenguin. Nosaltres volem oferir qualitat i contingut. I ho podem fer.

 

A les columnes d'opinió també hi ha molts més homes que dones?

Moltíssims més. Tenim un blog onsonlesdones.blogspot.com on constatem aquesta realitat. És una pàgina que demostra com, cada dia, els mitjans catalans silencien, sistemàticament, l'opinió de les dones. No acusem ningú ni volem anar contra ningú. No volem restar. Volem sumar.

Posem etiquetes per comparar la presència d'homes i dones: 'No anem bé', 'Anem bé' o 'Ja era hora'. Fins ara, les etiquetes de 'No anem bé' són 108 front a les 22 de 'Anem bé'. Ens trobem en cassos on hi ha 0 dones i 9 homes opinant. O 3 dones i 15 homes. Això és una desproporció que no reflecteix la realitat de la societat. Les dones som el 51%, omplim les facultats, ocupem llocs de decisió i estem treballant a tots els àmbits.

Podem opinar sobre moltes coses perquè som moltes i estem preparades.

 

Els homes es resisteixen a deixar pas a les dones als mitjans de comunicació?

Es resisteixen perquè els homes han sabut crear una xarxa social masculina que s'ha imposat com hegemònica i vàlida. Quan ets al poder, clar, és difícil abandonar-lo. Hi donen excuses com que no hi ha dones però només cal mirar la realitat social per trobar-les. El que passa és que si no t'atures a pensar allò que estàs fent i recorres sempre al més fàcil, que és el que ens ha ensenyat la societat patriarcal, vas a buscar un home i penses que aquest té capacitat d'anàlisi i les dones, no.

Les dones hem estat relegades a l'espai privat durant molt de temps i sembla que no puguem entrar a l'espai públic. Reclamem que sí que podem i que és de justícia que hi siguem.

 

Eleccions com les del 26 de juny poden influir en què es tingui més respecte pels drets i la visibilitat de les dones?

Tot depèn de qui guanyi, de les aliances que es facin i la voluntat que hi hagi. De moment no hem vist canvis, no hi ha dones al capdavant de les llistes electorals, siguin partits de dretes o d'esquerres. Hi ha moltes dones a tots els partits polítics, però, segurament, qui decideix qui va al capdavant són homes, en la majoria de casos. I no perquè les dones no estiguin capacitades per anar al capdavant de les llistes electorals. Ho hem vist a les eleccions municipals. Hi ha dones molt capaces. Fins i tot, més capaces.

 

Els debats electorals s'ha vist. A nivell d'Espanya eren quatre homes i cap dona i a Catalunya, sis homes i una dona.

Què vol dir això? Una altra vegada estem en el mateix. És la tendència patriarcal i masclista d'anar a buscar homes quan hi ha dones molt vàlides, molt capaces i que poden afrontar aquesta situació amb un èxit aclaparador com ja s'ha demostrat.

No cal anar massa lluny per veure-ho.

 

 

Isabel Muntané 3