Gilda Rivera: ‘Les dones han de fer seva la cultura del reclam dels drets’

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Drets Humans - Drets de les Dones - Drets de les Dones

gilda Rivera

Gilda Rivera

Amb una llarga trajectòria com activista l'any 1989 torna a Hondures després d'un exili a Mèxic i, juntament amb altres companyes, Gilda Rivera funda el 'Centro de Derechos de Mujeres' -CDM-, un col·lectiu que defensa i promou els Drets Humans de les dones. Vam parlar amb ella.

 

 

gilda rivero

 

Quant a drets de la dona, un tema molt preocupant a Hondures son les xifres relacionades amb la violència domèstica, al 2005 hi van haver 175 assassinats, al 2013, 636.

A l'estadística que va de l'any 2005 al 2013, els assassinats de les dones es van incrementar en un 264% i les xifres son oficials.

Nosaltres, a més a més, en fem una altre lectura: sobre aquest crims hi ha més d'un 90% d'impunitat tot i que al 2013 es va aprovar a Hondures una figura penal sobre aquests crims y tot i que hi ha una denúncia permanents de les organitzacions nacionals i internacionals respecte a les violències contra les dones.

Hem tingut vàries visites de les relatores especials de Nacions Unides, les quals han expressat la seva preocupació sobre aquests crims. Però sembla haver-hi una total despreocupació i descompromís per part de les autoritats en general.

 

També hi ha moltes violacions sexuals al país, es manté la mateixa impunitat sobre aquest tema?

Amb el tema de les violacions succeeix una cosa molt particular. És un país fonamentalment de cultura rural, on l'exercici de les lleis per part de la població pot ser molt reduït. A vegades, arribem a pensar que si l'autoritat compleix la llei és que s'està portant molt bé, que ens fa un favor i no ens ho plantegem com el nostre dret.

A més a més, la violència sexual és un tema tabú, un tema sobre el qual sempre hi ha ombres fosques que impedeixen que les dones denunciïn. Moltes joves pateixen violència sexual per part dels seus pares, de la parella afectiva de la mare, per part d'un tiet, d'un germà, de l'avi... i callen.

La violència sexual és un dels crims on les dones arriben a pensar que són les culpables i que d'alguna forma han provocat aquests actes criminals contra elles.

 

El drets sexuals i reproductius a Hondures semblen força endarrerits, no s'accepta ni l'avortament terapèutic?

Tot tipus d'avortament a Hondures està penalitzat amb presó, tant per la dona com les persones que intervenen en l'avortament.

Hem estat lluitant per a que s'aprovi l'avortament per causals, però creiem que no ens donaran suport. S'està redactant un nou codi penal i, suposadament, entra dins el marc dels nous codis moderns, tot i això, l'avortament segueix intocable, segueix sent penalitzat.

Hi ha una força molt gran de les esglésies, especialment, l'església catòlica i l'evangèlica. Des de les seves cúpules, que a més a més estan formades per homes, imposen a les polítiques públiques la seva visió religiosa, malgrat que Hondures sigui un estat laic i malgrat la lluita de les organitzacions de dones feministes pel respecte a aquest estat laic.

Per exemple, les esglésies pretenen una prohibició del condó. Abans, durant la setmana santa, es sortia al carrer a repartir condons per a tothom qui anava de vacances i les esglésies s'hi han oposat, perquè diuen que fomenta el llibertinatge, les relacions promíscues, etc.

Llavors, és una doble moral terrible perquè et trobes amb molts cures i pastors que són pederastes, són violadors sexuals de nenes i nens, però són els primers en oposar-se a una educació sexual.

 

Hondures va ratificar el Conveni de la CEDAW l'any 1983, però no sembla que s'estigui aplicant en el marc legal del país.

Tenim una llarga lluita per aprovar el protocol facultatiu de la Convenció sobre l'Eliminació de Tota Forma de Discriminació Contra les Dones -en anglès les sigles de CEDAW- el protocol no s'ha volgut aprovar a Hondures perquè, d'acord amb les esglésies, s'estaria legalitzant l'avortament.

Han intervingut moltes organitzacions per aconseguir que s'aprovi el protocol, des dels informes de la Convenció Interamericana per la protecció dels DDHH, des de les relatories especials de les Nacions Unides que, a més a més, han recomanat que es revisi la legislació respecte a l'avortament, i des de l'Examen Periòdic Universal -EPU-, elaborat a Ginebra cada 4 anys.

I tot i que semblava que les autoritats anaven a aprovar el protocol facultatiu de la CEDAW, finalment demanen l'opinió de les esglésies i aquestes immediatament diuen que no.

 

¿Quina és la participació política de les dones a Hondures i la seva presència als llocs de presa de decisions?

Es va aconseguir que la llei electoral de les organitzacions polítiques primer aprovessin un 30% de presència de les dones candidates a càrrecs d'elecció popular, però els resultats van ser uns altres. Després del cop d'estat es va aprovar una pujada gradual de 40 a 50% i mai es va complir, és més, després del cop d'estat hi va haver una disminució significativa. Com a molt tenim candidates suplents en els últims càrrecs.

 

¿Quin paper juguen les organitzacions de dones en la lluita pels Drets Humans?

Jo crec que juguem un rol important. Una cosa bàsica de les organitzacions de dones feministes és que som part del moviment social i popular i tenim vincles. És molt difícil a Hondures replantejar-se una reivindicació de les dones per a un dret si no l'enxarxes amb lluites de classes, socials, econòmiques, etc.

Nosaltres hem treballat durant anys per a que les dones siguem conscients de que tenim drets garantits per la llei. Hem avançat en el marc legal, però, a més a més, hem d'exigir el compliment d'aquests marcs legals nacionals e internacionals.

La nostra tasca és crear dins la consciència de les dones aquesta cultura del reclam de drets.