Artixoc visibilitza a dones graffiteres a l'Artescape

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Cultura - Art

 Anna Artixoc

 

La Independent ha volgut parlar amb Anna Ester sobre l'organització artixoc i els seu actual projecte, on donen visibilitat a les dones graffiteres

 


La vostra organització funciona des de l'any 1998. Com vareu néixer?

El nostre inici va ser a partir d’un intercanvi teatral amb una associació de Montpeller. Vam fer una trobada de teatre entre joves adolescents i això ens va agradar molt. A partir d'aquí vam estar 7 anys fent intercanvis, coneixent molta gent...per tota Europa.


I com t'hi vas implicar personalment?

Feia de tot, de mica en mica, em demanaven des de l'associació que hi col·laborés, des de cuinant (quan venien des de l’estranger aquí), fins acompanyant les visites guiades a la ciutat...ajudant en el disseny d'activitats, de muntatges teatrals...fins el 2011 que m'hi vaig implicar directament, ja més hores. Ara m'encarrego de coordinar els tallers artístics i col·laborar amb els muntatges com a dissenyadora d'espais.


He vist que heu treballat des del barri fins la ciutat. Com heu anat evolucionant?

Es van fer projectes primer Europeus, després, volíem ser presents al barri i no tant per l'estranger i vam començar a fer coses més a prop. Poc a poc es van començar a fer projectes socials, alguns dels quals es van engegar amb suport municipal. I un d'ells és l'Artescape.

 

 

Artixoc carrer

 

 

En tots els vostres projectes anteriors no hi havia un enfocament de gènere. Com és que heu decidit treballat directament amb les dones graffiteres?

L'any passat vam fer la celebració dels 10 anys, amb activitats i exhibició de graffiti a Can Batlló. Un cop s'havia acabat tot, ens vam adonar que no havíem tingut ni una sola dona graffitera i ens vam proposar que aquest any, com a mínim fos paritari.

 

I com valores ho valores tu, personalment?

Com en tots els camps de l'art i facetes de la vida, cal donar suport i reforçar el paper de la dona en la societat perquè sembla que la dona sigui invisible i en el mon del grafitti passa igual, en l'art igual, un home pintor sembla mes important que una dona pintora, i així en totes les arts.

 

Llavors amb aquest treball preteneu visibilitzar-les?

Això mateix es tracta de posar-hi el nostre granet de sorra.

L'any passat  no n'hi va haver ni una. Varem convidar a homes i dones, tampoc a grans figures, per a treballar en un lloc amb permisos i no s'hi va apuntar ni una. Aquest any hem volgut provocar-les, a elles.

 

I creus que us n' heu sortit amb la provocació?

Sí, sí de moment tenim majoria de dones. Volíem que fos paritari com a mínim i ho hem aconseguit, perquè en son mes.

 

En l’art del graffitti hi trobes alguna diferència si l’autoria es femenina

Sí, en general hi ha un art que es nota femení, en la temàtica, en els colors... jo diria que en general si que es nota que son dones.

 

Se’t nota il·lusionada

si, la intenció es que pugui continuar, les clatellades també hi són però anem tirant endavant.

 

Les clatellades!!

Hi ha gent contraria al graffitti. Ens trobem amb dos mons, el propers i els contraris a aquest art i nosaltres som al mig procurant que es normalitzi.

 

Diries que Barcelona és una ciutat amable amb aquestes i aquests artistes?

Són diversos passos els que ha calgut fer per anar-ho regulant, de fet l'Ajuntament ho ha anat desenvolupant en diversos estadis. Amb les nostres i d’altres aportacions s’han elaborat unes recomanacions però a la pràctica costa molt que s’apliquin.

Hi ha d’haver una part educativa a fi que sense perdre creativitat puguin fer el seu art en bones condicions, i en espais dedicats.