365 dies

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Economia i Treball - Treball

Fina Rubio 1

OPINIÓ

Viure tot un any en les condicions que la crisi econòmica ha deixat moltes dones no és fàcil. Dones soles, dones cap de família, dones que han perdut la feina amb més de 45 anys i tenen encara moltes persones a càrrec, dones d'aquí o d'allà, amb discriminacions múltiples i una en comú: ser dones.

Si bé la diversitat social és àmplia el fet de ser dona porta, en si mateix, associada la discriminació des del moment de nàixer, a nivell social, laboral, econòmic, polític o cultural s'acumulen les experiències singulars i col·lectives que evidencien desigualtat de tracte.

La crisi econòmica ha posat sobre la taula de forma molt més crua aquestes desigualtats. La bretxa salarial és una realitat tan dura com àmplia: el 25% i creix any rere any i creix durant la maternitat.

Més dades mostren com la crisi és només un factor més, un factor que fa més ampla l'escletxa que separa homes i dones en la societat. Les dones amb més estudis també tenen contractes més precaris i una diferència salarial del 19%. Així no es tracta de formació i nivell d'estudis sinó que afecta totes els dones i és, per tant, un factor de discriminació estructural de la societat patriarcal. El fet de ser dones comporta diferències econòmiques amb el mateix treball desenvolupat en el mercat laboral i afegint la manca de coresponsabilitat que, en la majoria dels casos comporta el treball en la cura de les persones en l'àmbit familiar.

La pobresa té nom de dona, ja era un titular l'any 2002; catorze anys després ha augmentat la precarietat, hi ha més dones en situació de risc de pobresa i extrema pobresa i se segueix actuant amb una manca de perspectiva de gènere que provoca més desigualtat, més precarietat i més discriminació.

A l'entorn del 8 de març un seguit d'activitats, estudis, articles o dossiers mediàtics, fan visibles les dones, les nostres dificultats, les experiències de discriminació... es fan visibles i hom es posa les mans al cap. Els 365 dies que les dones vivim aquest estudis haurien de trobar respostes i no esdevenir, poc a poc notícies que van passant any rere any.