Intervencions de Gènere en el Desenvolupament en un any clau

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Cooperació

Imagen1

 

 

Per avançar en la igualtat de gènere entre totes les poblacions del planeta és necessari avançar en l'eradicació de la pobresa, la discriminació, la violència i la pèrdua de drets en tots els aspectes de la vida.

 

El 2015 té dues fites importants que són un punt de referència per a les agendes globals d'igualtat de gènere. Se celebrarà el vintè aniversari de la Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing i el quinzè aniversari de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat sobre Dones, Pau i Seguretat. L'ONU revisarà el progrés de la implementació d'ambdós programes aquest any. També, al setembre, l'Assemblea General aprovarà una nova agenda de desenvolupament sostenible, per substituir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) que finalitzen el seu període el 2015. I per descomptat, la igualtat de gènere i l'apoderament de les dones seran fonamentals per a l'èxit d'aquesta nova agenda, tal com ho van ser en l'avanç dels ODM.

Per avançar en la igualtat de gènere entre totes les poblacions del planeta és necessari avançar en l'eradicació de la pobresa, la discriminació, la violència i la pèrdua de drets en tots els aspectes de la vida. Això vol dir, millorar la condició i posició de les poblacions més marginalitzades, sobretot les dones i les nenes, en l'educació, la salut, la nutrició, l'accés i control dels béns econòmics i els recursos, l'oportunitat política i absència de coacció i violència.

També és fonamental tenir en compte que la desigualtat no només es dóna en l'àmbit públic, sinó també en l'àmbit privat com la llar i les relacions emocionals de parella i entre la família. Abordar de manera paral·lela tant l'àmbit públic com privat és imperatiu si es pretén superar les causes estructurals de la desigualtat de gènere.

Una altra qüestió vital per al desenvolupament és l'autonomia sexual i reproductiva. És a dir, assegurar que, sobretot les dones, puguin decidir sobre el seu propi cos. L'agenda d'igualtat de gènere en el desenvolupament hauria de prendre en compte la promoció i protecció dels drets sexuals i drets reproductius, els quals són els més vulnerats i oblidats entre tots els drets humans. Per tant, les polítiques de desenvolupament haurien d'estar lliures de dogmes religiosos i conservadorismes.

 

Moltes veus

En el context actual, moltes veus de feministes i organitzacions de dones estan cridant l'atenció dels governs i els responsables de polítiques de desenvolupament per dir-los que l'avanç en l'apoderament de les dones i la igualtat de gènere és central per al desenvolupament, els drets humans, la pau i la seguretat.

AWID (Associació pels Drets Humans de les Dones en el Desenvolupament) ha assenyalat que "la participació activa i significativa de les organitzacions de drets de les dones i els defensors de la igualtat de gènere és crucial per assegurar que els drets humans, especialment els drets de les dones i la igualtat de gènere, s'incloguin i avancin en el nou marc de desenvolupament.

A més, la Coalició de Dones Post2015 (una xarxa internacional que agrupa activistes feministes, de drets de les dones, de gènere en el desenvolupament, a organitzacions de base i de justícia social) ha assenyalat que cal "abordar els factors estructurals que perpetuen la crisi, la desigualtat, la inseguretat i la violació dels drets humans. Arran de la crisi financera, que ha tingut un impacte desproporcionat i en particular en les dones, les feministes i altres organitzacions han proposat transformar les respostes polítiques i repensar el model de desenvolupament dominant per promoure una major igualtat, equitat, seguretat i sostenibilitat. Amb aquesta finalitat, un marc post 2015 ha de garantir que les polítiques macroeconòmiques i el treball del sistema financer internacional promoguin la igualtat de gènere, l'apoderament de les dones i els drets humans de les dones".

GADN (Xarxa Gènere i Desenvolupament - agrupa 70 de les principals ONG de desenvolupament angleses i expertes en gènere), partint de la seva experiència assenyala que "la manera més eficaç per aconseguir la igualtat de gènere és a través d'un enfocament de "doble via", la combinació d'un objectiu independent amb la incorporació de tot el marc més ampli. Un objectiu independent sobre igualtat de gènere és vital perquè genera un compromís polític i recursos específics dedicats a aquest objectiu. Els objectius de tot el marc han de ser transformadors perquè reflecteixin un canvi durador en el poder i opcions que tenen les dones sobre la seva pròpia vida i fer front a les causes estructurals de la desigualtat.

 

Declaracions i agendes

D'altra banda, la Declaració Feminista per Post2015, signada per més de 350 organitzacions en 143 països, va exigir el compliment de la igualtat de gènere i els drets humans de les dones a través de l'agenda de desenvolupament post 2015, i que els governs prioritzin el gènere, l'economia social i justícia ecològica.

Aquesta declaració demanda "un canvi de paradigma de l'actual model econòmic neoliberal de desenvolupament, que prioritza el benefici sobre el poble, i agreuja les desigualtats, la guerra i el conflicte, el militarisme, el patriarcat, la degradació ambiental i el canvi climàtic. En lloc d'això, fem una crida als models econòmics i enfocaments de desenvolupament que estan fermament arrelats en els principis dels drets humans i la sostenibilitat ambiental, per abordar les desigualtats entre les persones i els estats, i equilibrar les relacions de poder perquè el resultat es sustenti en la justícia, la pau, la igualtat, l'autonomia dels pobles i la preservació del planeta".

Si bé l'Agenda per al Desenvolupament Sostenible Post 2015, la revisió de la Plataforma de Beijing+20 i de la Resolució 1325 són una oportunitat perquè el moviment de dones faci èmfasi cap als estats i la comunitat internacional per promoure la igualtat entre els gèneres i l'apoderament de les dones, encara queda un camí desafiant, ja que les guerres, les malalties, els conflictes armats, la violència masclista, el tràfic de dones, el racisme, el classisme, les violacions sexuals, la migració econòmica, el matrimoni infantil, la pobresa, l'homofòbia, la desocupació, la desigualtat de gènere i la injustícia basada en gènere, entre d'altres factors d'opressió, continuen afectant la capacitat de nenes i dones per exercir els seus drets i assolir el seu ple potencial com a ciutadanes en condicions igualitàries en el desenvolupament de les seves respectives comunitats.

Finalment, no hem d'oblidar que els estats tenen l'obligació de garantir els drets humans, de promoure la igualtat de gènere i l'apoderament de les dones, però a més, de fer transparent l'assignació dels recursos econòmics adreçats a accions concretes, i fer rendició de comptes dels resultats i l'impacte generat per les intervencions de gènere en el desenvolupament.