Desigualtat home-dona als Mitjans: Què hi podem fer?

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

 foto H-D Mitjans

 

 

De la desigualtat i l’assetjament a la igualtat d’oportunitats i millores laborals i de conciliació

Els casos d’El Punt Avui i El Segre

Aquest seminari, organitzat per la Secretaria d'Igualtat del Sindicat de Periodistes de Catalunya amb la col·laboració del Club PITAGORA, va servir tant per analitzar les desigualtats en la professió com per donar a conèixer experiències positives, les bones pràctiques.

El 3 de desembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) s’hi va tractar i debatre sobre la situació laboral de les dones periodistes, la negociació col·lectiva en la igualtat d’oportunitats laborals i professionals, el plans d’igualtat, la conciliació laboral i familiar i també sobre casos d’assetjament denunciats.

 

foto H-D Mitjans1

 

 

Elena Tarifa, Responsable de la Secretaria d’Igualtat de l’SCP, feu la introducció a l’acte tot recordant que el 2008 ja un 70% de l’estudiantat de la carrera de periodisme i ciències de la informació eren dones i que actualment als Consells de Redacció dels mitjans s’hi observa paritat.

Tot i així les diferències salarials són ben remarcables ja que els homes cobren de mitjana 11.000 euros anuals més que les dones (els homes cobren 38.000 euros davant els 29.000 que cobren les dones). A banda d’aquesta importantíssima diferència salarial cal tenir prsent les majors càrregues familiars de les dones periodistes que llurs companys de feina i el major percentatge d’abandonament professional.

Per Tarifa, si be la Llei orgànica d’Igualtat d’Oportunitats obliga a les empreses a acabar amb la discriminació i fer efectiva la igualtat i s’ha dotat d’un instrument per aconseguir-ho com són els Plans d’Igualtat, l’efectivitat d’aquesta llei és molt lenta. Només unes 250 empreses (entre privades i públiques) han desenvolupat els Plans d’Igualtat. Ara bé, en positiu, Tarifa afegí que a Catalunya, l’any 2007 només un 15% d’empreses havien incorporat en els seus convenis clausules d’igualtat i en canvi el 2010 ja n’eren un 30%.

 

A major crisi major desigualtat

Míriam Mateos, Consultora del Grup-Pitagora, Executive and live coach-Agent d’Igualtat d’Oportunitats remarcà el retrocés en temes d’igualtat i conciliació. La crisi ha portat pèrdues flagrants per a les dones, tant pel que fa als salaris més baixos - les dones cobren actualment un 13% del sou més baix que els homes en la mateixa feina- com en la difícil conciliació - molt clarament pel que fa a les dones periodistes com els torns de les reporteres- on les dones hi perden pel que fa a movilitat i horaris.

Per altra banda; Mateos feu una repassada als continguts dels mitjans de comunicació que difonen estereotips, col·locant majoritàriament les dones com a notícia en seccions d’art, cultura, i societat, i quan ho fan en les de política es tracta d’una política light. També criticà els anuncis televisius, ser majoria en redaccions de la premsa rosa o opinadores light. Cal obrir doncs, al seu parer, en els mitjans de comunicació un debat sobre els seus continguts.

Com a dada positiva remarcà l’augment de dones directores a les ràdios i de dones amb programes de gran repercussió mediàtica. Destacà també en el Talk Show televisiu a Anna Rosa Quintana a Tele 5, a Ines Ballester a TVE i a Susana Griso a Antena 3. I com un cas especial i excepcional els cas de Nuria del Saz, única presentadora invident.

Per contra la dada negativa són les menys de 30 dones directores dels 210 diaris que hi ha a l’Estat espanyol i que a més a més cobren un salari inferior que els seus col·legues majoritaris. Recorda, Mateos, que els processos de selecció els fan els homes.

 

La prioritat és la igualtat d’oportunitats

Per aquesta consultora, la prioritat és la igualtat d’oportunitats i aquesta s’aconsegueix d’entrada, citant a Laura Nieto, la periodista de Granada presidenta de la Coordinación de la Comissión Permanente de la Asociación de Mujeres Periodistas de FAPE, que anima a les dones periodistes “a ser en els sindicats per utilitzar els camins del poder per un col·lectiu més igualitari”.

Altres mitjans són la implementació de Plans d’Igualtat i la creació de petits lobbys de dones. A tall d’exemple explica com la planificació del Pla d’Igualtat de TVE mostra com les dones eren només un 32% en innovació tecnològica i un 20% en direcció de sistemes.

Un altre aspecte a millorar, en general, és la formació de comandaments mitjans i de les persones que tenen al seu càrrec una plantilla.

 

 

 foto H-D Mitjans2

 

 

La situació al País Valencia: desigualtat, manca d’estudis, i denuncies d’assetjament

Rosa Solbes, primera Directora de Ràdio 9, ex-Presidenta de la Unió de Periodistes Valencians, ex-membre del Consell d’Administració de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), destacà la gran mancança d’estudis en periodisme i gènere, tant de les institucions de govern com de les universitats. I més encara actualment quan els centres de poder de la premsa són més lluny i menys valencians. I explica com les experiències del País Valencià són de desigualtat.

Així al Levante (Premsa Iberica) no hi ha Pla d’Igualtat, hi ha una sotsdirectora i una periodista que fa política, Júlia Ruiz. A destacar que tan sols un redactor ha demanat reducció de jornada i “ho ha pagat molt car”. Tampoc no hi ha llibre d’estil i s’ha arribat a corregir “una jueza” per “una juez” per odre de Direcció.

En general, la discriminació sexista és molt més greu en las imatges, sobre tot en els mitjans digitals, on les galeries de fotos de “dones atractives” sota títols com ara “ La noche valenciana” fan que hi hagi més clicades. Fins i tot s’editen imatges d’aquest tipus sense cap relació amb el contingut de l’article. O s’ocupa la darrera pàgina d’un diari escrit amb una entrevista a un personatge que ensenya com lligar emprant tècniques d’assetjament!

Al diari La Província tots els càrrecs són masculins.

A Canal 9, segons els cens de 2011, no hi havia dones als llocs no tècnics i hi havia en total 712 dones per 1.017 homes, amb una molt baixa afiliació als sindicats de classe tenint en compte que no hi ha sindicats de periodistes ( l’única organització que hi ha és la Unió de Periodistes que només és una associació).

 

La Unió de Periodistes i el Llibre d’Estil sobre el tractament de la violència de gènere

Solbes explica que en aquest monet de crisi hi ha 700 afiliats i afiliades, amb un 56% d’homes. Les dones sempre han estat presents en un 50% com a Presidentes i en la membresia de la Junta. També realitzaren, a través de la Comissió de la Dona, el Llibre d’Estil sobre el tractament de la violència de gènere, que després va adoptar la FAPE i que va rebutjar obertament una professora dels estudis de Periodisme del Instituto San Pablo.

L’Associació de la Premsa d’Alacant té unes 270 persones afiliades amb un 60% d’homes.

Solbes opina que les dones periodistes no negocien en els sindicats perquè això seria com fer “una tercera jornada”.

A destacar però, davant la manca d’estudis de periodisme i gènere, la tesi doctoral sobre Canal 9 d’Immaculada Tomás, de la Universitat Tècnica de València.

 

Assetjament sexual

3 periodistes han fet públic haver-lo sofert però se sap d’altres que no ho han denunciat. En algun d’aquest casos ha comportat més d’un any de baixa laboral. Al País Valencià es va realitzar en aquell moment la Campanya “No estàs sola”.

L’assetjament sexual per part del Secretari General de RTV Valenciana, Vicente Sanz, destituït un cop feta pública la denúncia, fou amb tota prepotència essent una de les dones representant del sindicat USO i estant casada una altra amb un membre d’aquest sindicat.

D’altra banda el Pla d’Igualtat no s’ha aplicat mai a la RTV Valenciana, entre altres coses perquè la responsable política que havia de fer-ho fou una fervent defensora de Sanz.

El protocol hi és perquè està obligat per llei , explica Solbes tot recordant que quan ella va entrar al Consell de la RTVV va demanar el Pla d’Igualtat però ja no es pogué aplicar degut al desmantellament de la TV pública.

 

 

Pla d’Igualtat i tele-treball al Punt Avui

Laura Sayavera, redactora i membre del Comité d’Empresa a Barcelona del diari El Punt-Avui, resumí els principals punts del Pla d’Igualtat 2010 a l’empresa. Per a fer-lo i implementar-lo es creà la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats amb 4 dones i 3 homes representant el Comité d’empresa. La seva queixa és que no se n’ha fet prou difusió.

El Punt-Avui compta amb 228 treballadors i treballadores a Barcelona i amb 230 a Girona, en una paritat total del 50%. Hi ha dones en totes les àrees però poques en càrrecs importants.

Existeix també el protocol en casos d’assetjament però no ha calgut aplicar-lo mai.

Potser degut a la manca de difusió del Pla d’Igualtat, malgrat que al 2011 es creà un fòrum de participació per la intranet, a data de desembre de 2014 no ha rebut gairebé cap aportació. Assenyalà com un altre motiu el fet que l’afrontament de la crisi ha estat la prioritat.

Explicà, Sayavera, que la majoria de dones són mares i no cerquen càrrecs i en canvi si que busquen fórmules per a la conciliació. I el tele-treball a la resta del territori, on no hi ha les seus, ha estat facilitat per l’empresa des de la crisi. La majoris que s’hi acullen són dones i malauradament queden despenjades de la redacció si no tenen una bona o un bon cap que reconeixi el tele-treball com igual o més vàlid ja que aquestes persones de fet estan més permanentment en contacte amb la feina. Ella treballa així i valora aquesta experiència com a positiva.

 

 

 foto H-D Mitjans3

 

 

 

 

El grup de comunicació Diari Segre al capdavant de la igualtat d’oportunitats

Santi Sans, Director de Recursos Humans del grup de comunicació Diari Segre, començà la seva intervenció explicant la composició i estructura empresarial, on el Diari El Segre hi te un lloc destacat amb els seus més de 100.000 exemplars diaris.

El Segre nasqué el setembre de 1982 però tancà el 1983, que és quan se’n fan càrrec els propis treballadors obtenint beneficis el 198, comptant actualment amb una planta d’impressió, Ràdio Terraferma, Edicions del Pla d’Urgell i un total de 20 capçaleres, grup de publicitat (GPS), Eco Segre, GEDIS, Segre Distribucions, LL TV, etc. A partir del 1997 el diari es faria ja en català i castellà.

 

La plantilla

El grup compta amb 100 treballadores i treballadors, 38 dones i 62 homes amb la següent distribució: en els Serveis centrals hi ha 14 dones i 4 homes; a Informàtica, 1 dona i 3 homes; a Redacció, 18 dones i 20 homes.

En són Caps de Secció: 3 dones i 3 homes (paritat total); a Caps d’Àrea hi ha 3 homes i a més el Redactor en Cap també és un home; Les sots direccions també són paritàries, 2 dones i 2 homes; i finalment el Director i el Director executiu són homes ( cal tenir en compte que alguns d’aquests càrrecs estan ocupats des de l’inici per als propietaris).

Com a Director de Recursos Humans del grup, Santi Sans afirma que sempre es tria la millor o el millor candidat. Pel que fa al tipus de contracte no té lloc la precarietat femenina ja que totes les treballadores i treballadors tenen contracte indefinit menys una persona que el te temporal en aquest moment.

 

Avenços en igualtat i opinió de les treballadores i treballadors

Iniciant-se a vegades les millores en els serveis centrals però estenent-se en tot el possible a la Redacció s’ha aconseguit: jornada intensiva els mesos de juliol i agost per als Serveis Centrals (de 9h a 13h 30m i de 16h a 20h han passat a l’estiu de 8h a 15h amb una tarda de guàrdia); flexibilització horària a la Redacció ( entrar a les 9h 30m per exemple, etc.); passar en el cas de Redacció de treballar només un cap de setmana al mes enlloc dels 2 caps de setmana que es feien abans i ajuntar en 2 dies el descans inter- setmanal després d’un cap de setmana i que el treball sigui sempre diari i no de nit, quedant-se fins a les 22hores només un equip de tancament la reducció de jornada per maternitat, que comporta però – afegeix Sans- sacrificar la carrera; més peticions d’homes pel descans de maternitat, tot i que – no sap Sans- si és una tendència o bé la resolució més fàcil d’un problema familiar.

Santi Sans explica, com tot aquest procés va començar quan Marta Coronas va treballar amb ell el 2013 per fer la Diagnosi i el Pla d’Igualtat d’Oportunitats. De fet demanen l’opinió de les treballadores i treballadors que en un 82% diuen creure en la igualtat d’oportunitats, un 97% afirmen que no hi ha discriminació i un 79% sap a qui dirigir-se.

Enguany han endegat tres accions: formació en temes d’igualtat, protocol d’assetjament, i creació d’un porta per idees d’igualtat, que de moment no ha tingut cap aportació.

 

Tancà la taula Marta Coronas, CEO de Grup-Pitagora, Consultora de Recursos Humans, Formació i Implantació de Plans d’Igualtat.

 

Debat obert

En el debat posterior, la periodista Núria Cornet parlà de la feminització de la pobresa també en la professió periodística, de les diferents violències que pateixen les dones, de la precarietat que tantes vegades representa el tele-treball i la jornada flexible. De tants esforços que es fan des d’organitzacions de dones periodistes, per mostra La Independent –digué-, dones periodistes reconegudes com Mònica Terribas o expertes com Mary Nash...i com malgrat tots aquests esforços no s’ha avançat, no hi ha hagut lobbys amb influència. Opina Cornet, que “hem anat enrere”.

Des de la consultoria Grup-Pitagora, explicaren que, malauradament, una part de l’empresariat els hi pregunta: “ Quan em costarà la multa?” i ja els hi surt a compte no complir la legislació.

També hi hagué queixes per la manca d’estudis en gènere a les universitats.

Per acabar, Marta Coronas, afirmà que efectivament El Pla d’Igualtat no és una directriu prioritària en moltes empreses i que s’haurien de fer molts canvis abans en la societat, com ara el fet que encara avui hi ha professions masculines o el qüestionament de perquè la dona ha de posar per davant sempre a la família.