Escombrem la pobresa

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Economia i Treball - Economia

Fina Rubio 1


OPINIÓ
Des de l’inici de la crisi, l’any 2008, s’ha incrementat en un 24% el nombre de persones en risc de pobresa, i el 64% de les llars amb ingressos no superen els 9.000 euros anuals.

Una situació de la que no és aliena la reducció en 244,8 euros de la mitjana de prestació  per desocupació durant el darrer any.

En la primera onada de la crisi el sectors d’activitat econòmica més afectats van ser també el més masculinitzats (la construcció i la industria manufacturera). Aquest fet comportà automàticament la construcció d’una imatge de la crisi totalment masculinitzada que posava de relleu els impactes masculins, deixant d’observar altres efectes, ja presents, que estaven afectant les dones.

Després de set anys de crisi, el “repunt” de l’economia, esbombat a bombo i plateret des de diverses instancies, fonamentalment des del Govern de Madrid, molt interessat en donar una imatge de millora econòmica i social que els permeti tancar la fuita de votants, ens està deixant una imatge de l’aprofundiment de les desigualtats per sexe, també en la “recuperació”, confirmant que la crisi “està tenint una cara especialment cruenta per a les dones”.*

La segregació laboral, vertical i horitzontal, continua sent l’eix vertebrador de l’ocupació femenina.  Les dones  continuen ocupades majoritariament en el sector serveis (especialment comerç i hosteleria), en el  sector social i del lleure i en el domèstic i de cura, sectors tots ells altament feminitzats en els que, precisament per ser-ho, el salari brut anual és inferior als dels sectors masculinitzats.

La bretxa salarial continua sent una llossa històrica, present de manera transversal en tots els sectors i ocupacions. Però per primera vegada en lloc de reduir-se, s’ha invertit la tendència de la Unió Europea i la zona euro: Espanya, i Catalunya per sobre d’Espanya, augmenten la bretxa salarial.

Catalunya ha retrocedit a les diferències del 2008, segons les últimes dades de l’Enquesta d’estructura salarial de l’any 2011. De fet, amb la crisi,  ens igualem més en la precarietat, on es redueix lleugerament aquest percentatge general, mentre que s’accentua en els salaris més alts i també a partir dels 45 anys.

A l’inici de la crisi les accions i preocupacions es van dirigir a l’atur masculí, donat que la destrucció d’ocupació va afectar, principalment, el sector de la construcció (majoritàriament masculí). La diferència, en aquell primer moment, era més gran entre l’atur de les dones i homes, es va dictaminar que calia fer accions que pal·liessin la destrucció d’ocupació, sense tenir en compte l’evolució de la crisi. Així la diferència s’ha anat aprimant i, tot i que, la taxa d’atur masculí segueix estant un punt per sobre de la de les dones la diferència s’ha aprimat molt, passant a ser de només un punt i, si analitzem l’evolució de la disminució de l’atur, aquesta és més elevada en homes que en dones, fet que apunta a que l’atur femení se situarà, aviat, al capdavant d’aquest trist rànquing.

La crisi no és un “ens neutre”, sino que implica causes i té efectes que poden anar en un o altre sentit, depenent  de les polítiques socials que s’articulin. Amb l’actual govern del PP a l’Estat s’ha produit un procés de paralització i desmantellament sistemàtic del desplegament de la llei de Dependència que té efectes immediats en l’empitjorament de la qualitat de vida de les dones i en l’increment de les desigualtats. Les retalledes en les prestacions que ja existien i l’aturada en l’accés de noves demandes, així com en el reconeixement i remuneració de les dones cuidadores, tant arreu de l’Estat com també a Catalunya, suposen reblar el clau de la desigualtat i exacerbar el risc de pobresa i exclusió, per a la població en general però especialment per a les dones.

És pèr això que des de la Fundació SURT hem posat en marxa, durant tots aquests anys, programes d’apoderament, de formació i de suport a les dones en situació d’exclusió. El proper dia 20 de novembre portarem a terme un concert solidari SURT de Concert! Escombrem la Pobresa que pretén donar visibilitat a aquestes situacions i apuntar solucions. Vol ser un altaveu de denúncia i sensibilització de la situació que pateixen moltes persones a la nostra societat i concretament les dones, el 51% de la població catalana.

*Elena Idoate, 2012. “La crisi económica té rostre femení”.Revista “Carrer” de la FAVB nº 124, septiembre 2012.

 

 

concert SURT 1