Entrevista a Rui Reis. L'èxit de la cooperació catalana a Moçambic

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Cooperació

 Rui Reis

 

Rui Reis reuneix el convenciment i la vehemència del voluntariat amb l'estil i el saber fer del diplomàtic. És la cara i la veu, la representació d'una cooperació catalana basada en la perspectiva de gènere i d'èxit envers les associacions de dones de Moçambic, el Govern del país i la UE.

L'anem a entrevistar - per a La Independent - a la seu de l'ACCD, aprofitant uns dies que és a Barcelona treballant amb la direcció de l'Agència. El representant i responsable de la cooperació catalana a Moçambic ens respon amb tota la seva atenció en un català perfecte i dolç ja que arrossega el deix d'algunes consonants portugueses.

 

 

 

 

Rui Reis1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'ACCD treballa amb Moçambic des del desembre del 2005, tu hi ets des del començament?

Jo em vaig incorporar el 2006, com a administrador del programa de l’acord marc del desembre del 2005, que es basava en formació de tècnics sanitaris, suport a infraestructures i suport de la gestió de planificació. Vaig treballar amb Metges Sense Fronteres, Medicus Mundi Catalunya, Arquitectes Sense Fronteres, etc.. Bé, cadascú en el seu àmbit en temes molts específics, és clar!. Hi havia una vacant d'ocupació directa a la que m’hi vaig presentar i que ocupo des de l'1 de març del 2009

 

L'ACCD ha patit una brutal baixada del seus recursos. Com ho heu notat? Hi treballen ara menys ONG?

Primer vam créixer i amb la crisis econòmica a Catalunya han baixat una mica. Per exemple ara no tenim projectes de la Creu Roja, l'Associació Catalana de la Pau, la Fundació Clínic, però amb les més importants i conegudes a Moçambic hi continuem treballant, les que varen accedir a les convocatòries del 2010.

 

Sabeu quina població de Moçambic hi ha a Catalunya i si hi ha alguna organització de persones migrades d’aquest país?

No, no ho tinc clar això…no…però no existeixen associacions a Catalunya

 

 

Hi ha una valoració molt prestigiosa de la vostra feina, almenys des d’àmbits institucionals, hi és també aquesta valoració tan positiva des del teixit d’associacions de Moçambic?

Nosaltres tenim diferents actuacions amb població directa, però treballem govern-govern. Aquesta any tenim cooperació directa, d'acord a la sol·licitud del govern, amb el Ministeri de Salut i amb la Direcció Provincial de Salut de la  província d’Inhambane. Aquest lloc tenia els pitjors indicadors de Salut del país, de fet és la província més pobra i és per això que  varem començar a treballar allà i en el camp de la salut. (llegiu article Prestigiosa cooperació catalana a Moçambic, lligada al futur de les dones)

L’altre tipus d’actuació és amb la societat civil catalana a través de la convocatòria de subvencions amb les nostres ONG  que hi ha allà i que fan molt bona feina.

Ara n'hem iniciat també un altre tipus, de treball conjunt amb altres cooperacions com es el cas de la cooperació flamenca.

 

 

 

Rui Reis2

 

 

 

Hi ha algun programa específic que hagi donat peu a aquest prestigi que heu adquirit?

S’ha de dir que quan varem signar aquest acord marc amb la Direcció Provincial de Salut d’Inhambane, el gener de 2006 vam començar a treballar-hi directament durant aquest 3 anys i a més a més amb les nostres entitats, donarem suport a la formació de tècnics de salut.

 

Amb dones i homes ho vareu fer?

Si, si ,si. A la província d'Inhambane hi ha 2 centres de salut, i quan hi varem començar a treballar, ep! sempre sota la sol·licitut del govern local eh?-  dada que remarca més de dues i tres vegades-, ho férem en formació inicial i continua de tècniques de laboratoris. De primer vàrem enfortir la capacitació de formació de la pròpia Direcció Provincial de Salut que té un departament de formació, però no estava preparat per a la gestió i planificació estratègica de la formació. Varem dotar el centre de formació, junt amb Medicus Mundi, del seu estatut orgànic, i TDAS etc. Això va tenir un impacte molt i molt important. Més a més perquè en el seu moment teniem un acord amb el Departament de Salut de la Generalitat i a traves de  L'Institut de Medecina de Drassanes, doncs hi va haver una col·laboració molt directa. Fou el fet de treballar Govern a Govern, l’expertesa de Medicus Mundi, i després saber articular aquesta formació continua de formació.

Després a nivell d'infraestructures també fou similar ja que es va treballar amb Arquitectes i Enginyers Sense Fronteres. Es va identificar les necessitats, es va dir: mira! Aquest és  el panorama de les infraestructures sanitàries. I vam actuar, no ho se... potser també en funció del pressupost, varem dir s’ha d’actuar aquí, aquí i aquí,.. Enginyers va treballar temes d’aigua, donant suport als protocols de gestió i manteniment dels pous i dels serveis  dels diferents centres de salut, van construir pous amb  panells solars, que fou -en el seu moment- una innovació tecnològica de la província i amb arquitectes que van donar suport a la Direcció General en temes de rehabilitació d’infraestructures.

Un altre projecte molt important fet directament amb el Ministeri de Salut fou la construcció d’un centres de salut, com el de Maputo.  Perquè estem parlant de projectes amb impacte, oi?

 

Sí. Amb impacte o de projectes d'èxit que han donat aquest prestigi…

Vam fer el Pla Director de Projectes Instructius de hospital provincial d’Inhambane i la construcció de l’Hospital rural amb 400.000 euros, amb Arquitectes Sense fronteres i a altres ONG.

 

Per atendre a quì? I quines son les malalties més importants que us trobeu, o el problemes sanitaris més greus? Són els que afecten a les dones?

Es tracta bàsicament a la població de la part nord d’’Inhambane, estem parlant de quasi un milió de persones.

I sí,sobretot tenim l’alta tassa de mortalitat materna infantil (vegeu dades en l’article Prestigiosa cooperació catalana a Moçambic, lligada al futur de les dones de La Independent), ... són molt, molt altes!.

Als centres d’atenció primaria no tenen mitjans per atendre-les. Bo! Pensa que estem parlant d’una província on la mitjana de la població ha de fer 20 km a peu per arribar a un centre de salut ja que el sistema de transport es zero.

 

I ha relació amb el VIH-Sida?

Si, si,- i ens remet a les dades- però després  tenim un altre tema que ens preocupa molt a Inhambane i per això el nostre esforç en la província. Us  puc informar que l’alta taxa de mortalitat materna infantil es deu  als pocs “parts institucionals”, és a dir que no es pareixi en institucions de salut, i sense seguretat.  Fem doncs suport fent incidència en activitats de sensibilització i prevenció en les comunitats. És per això que tenim un projecte directe de suport a la salut comunitària.

 

 

 

 Rui Reis3

 

 

 

Quins projectes teniu d’especial atenció a les dones, a més a més dels de Salut?

Si. Bé. Quan vàrem començar a treballar varem identificar aquestes problemàtiques de gènere i varem cercar les contraparts que ens poguessin garantir una bona feina amb impacte important i així ben aviat, el 2007 varem connectar amb Forum Mulher que reuneix a 83 associacions de dones de Moçambic.

El primer projecte que varem començar a treballar i signar amb elles, el mateix 2007, fou per a la consolidació i enfortiment de les associacions integrades: Pla estratègic, coneixement de les seves capacitats com a estructura i també hi havia una línia molt, molt important com a lobby per a la incidència política.

El 2008 es va discutir la llei de la violència domèstica i amb el nostre suport al Forum Mulher, no...! el juny del 2009 es va aprovar aquesta llei: la LLei de la Violencia Domèstica. Va ser un dels principals fórums actius de la societat civil. I no només hi va participar el Forum Mulher sinó que hi van contribuir. Per tant, nosaltres també hi vam contribuir, es meritoria doncs la nostra tasca de suport a la societat civil, gràcies a la qual, aquesta  societat civil aconsegueix que s’aprovi aquesta llei.

El segon conveni amb Fòrum Mulher, es va decidir quan després de treballar les seves capacitats a nivell nacional, es va veure la necessitat de continuar la tasca en la zona que ja estàvem treballant. En el marc d’aquest conveni varem cercar quantes associacions de dones treballaven a la província d’’Inhambane  pels  DDHH i els Drets de les Dones i en quins àmbits ho feien (salut, educació…). Enfortiment doncs... i tambe contemplava el suport econòmic a algunes associacions de Dones.


En aquest moment de l’entrevista, des de la direcció de l’ACCD  reclamen l’atenció de Rui Reis per acabar de lligar alguns temes i segurament acomiadar-se’n  ja que al cap d’un parell d’hores ell volava de retorn al seu país. Abans que marxi però, volem tenir més informació.

 

Volem saber més sobre les institucions de dones de Moçambic i el Ministeri de la Dona 

i Rui Reis no perd l’oportunitat ni el fil:

 

 

 

Rui Reis Tona Gusi 3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bo!, aquest projecte que us deia amb Forum Mulher és molt I molt important perquè dintre del Ministeri de la Dona hi ha un òrgan consultiu, el Consell Nacional per a l’Avanç de La Dona (CNAM), presidit per la Ministra, i la membresia d’aquest Consell són els punts focals de gènere dels diferents ministeris amb l’objectiu principal que hi hagi l’agenda de gènere en els diferents ministeris. Hi ha membres dels diferents ministeris que fan que hi hagi aquesta preocupació i interès. Aquest Consell Nacional té un Pla Nacional.

Hi ha activitats del Pla Nacional que es dirigeixen a enfortir la Direcció General de Salut d’I’Inhambane i els seus districtes que en aquesta província no tenen gaires capacitats i no donen l’abast. Aquí, nosaltres  treballem amb el govern en temes de formació etc. Però es indirectament. No hi tenim cap conveni directe, però podria ser que sí en un futur, no dic que no!.

 

 

Vaig a fer-li una altra pregunta però s’afanya  a dir:

Es que m’interessa destacar molt una cosa. El fet que el Govern de Catalunya estigui donant suport directament al Ministeri de la Dona ens permet dues coses molt, molt importants! que ens han situat entre les cooperacions més reconegudes en l’àmbit de Drets de Dones. Com es dona suport al Ministeri de la Dona? Bo! Doncs estem al Grup de Coordinació de Gènere, hi som nosaltres, el Ministeri de la Dona, la societat civil representada pel Forum Mulher i d’altres.

El fet que Catalunya hi sigui present, ha propiciat que la UE  ens va escollir i ara estem participant com un Estat mes a la Taula de Gènere de la UE, on es discuteixen les polítiques de gènere del país.  Ara per exemple estem fent un document molt important que és el perfil de gènere de Moçambic, i els estats membres d’aquesta Taula de Gènere de la UE ens van nomenar grup focal al Grup de Coordinació de Gènere del Govern. I el que hem de fer es fer el feed-bak de tot allò que és discuteix. I això passa així tot i que el pressupost que tenim és molt petit.

 

Per tant…si s’ha arribat aquí, és perquè la cooperació catalana és reconeguda gràcies a aquest treball previ que havíeu fet pensant i fent projectes, ja quasi des dels inicis, en cooperació de gènere?

És així! Som molt reconeguts en aquest àmbit.  A més a més que també hem tingut sort eh?…hi ha variables difícils de controlar. Les nostres contraparts han estat el Ministeri de la Dona i el Forum Mulher. I justament, ara fa uns mesos, el Forum Mulher va assolir el Secretariat Internacional de la Marxa Mundial de Dones. És a dir, el nostre principal introductor a la societat civil, el nostre soci ha estat nomenat per aquest càrrec !.

 

Una bona conjunció!

Sí, si…riu… I tampoc cal que hi hagi molts diners a vegades, aquest n’és un exemple: treballem amb les institucions de Moçambic, amb la UE i amb la societat civil. I som reconeguts com a un lider mundial - s'esplaia amb orgull-.

 

Tot seguit tornem a revisar dades en desigualtat de gènere (veure article Prestigiosa cooperació catalana a Moçambic, lligada al futur de les dones a La Independent) i la pregunta és obligada.

 

 

Rui Reis Tona Gusi 4

 

 

 

Quin pes té la religió i la tradició en les dones i les noies?

Com qui aterra de cop, reflexiona:

Hauríem de treballar molt amb això. Culturalment hi ha moltes diferències entre el Nord i el Sud. El Nord es una societat més matriarcal i en canvi al Sud és diferent. El pes de les sogres damunt les dones és molt important. Les dones normalment es queden soles amb els fills ja que el marits emigren a Sudàfrica per treballar en les mines. Hi ha una poligàmia molt important. Succeeix molt!... els casament forcat. L'abril d’aquest any el govern ha iniciat amb el nostre suport una trobada per discutir aquest tema sobre els casaments prematurs, els casaments forçats perquè Moçambic ocupa malauradament el lloc número 4 del món. I després hi ha entre la Legislació i la Constitució una contradicció i el govern es conscient d'aquest tema.  De fet, les noies es poden casar a partir dels 16 però la llei diu en canvi que la majoria d’edat és a partir dels 18 anys. I aquest temes es resolen sempre a dins de les famílies.

Però jo penso que Moçambic és un país, on tot i que passin aquests greus problemes, és obert a la societat civil que és molt crítica i exigeix aquest debats i aconsegueix resultats, com ho demostra el cas de l’aprovació prèvia del Codi Penal que es va aprovar el desembre passat. La societat civil va identificar molts articles que estaven contra els Drets de les Dones i de les nenes i van fer moltes mobilitzacions als carrers, van discutir amb els parlamentaris, grups de treball, varen poder fer-ne ressò als mitjans de comunicació i ara el juliol van aconseguir que molts d’aquests articles polèmics s’hagin canviant.

Nosaltres també, com a col·laboració amb el Forum Mulher hi varem ser i varem fer coses. Aquí mateix, a l’ACCC i la nostra directora al capdavant – i assenyala el despatx de la Directora de l’ACCD, Marta Macias- sempre i des del primer dia va mostrar la seva preocupació i va estudiar la manera com hi podíem col:laborar i es va elabora un document i després una carta que es va enviar al Forum Mulher, a diferents organitzacions de la societat civil, al Síndic de Greuges  de Moçambic, mostrant la nostra preocupació com a país i això va anar molt be, fantàstic ! i va mostrar el nostre modus operandi,  que és el de dir la nostra posició sobre aquests temes i fer-ne la dissidència política,  perquè la cooperació no s’ha de fer només amb diners sinó també amb aquesta feina política.

 

Per acabar podries explicar-nos aquest dos projectes específics de gènere importants que desenvolupeu en aquests moments

 Si, és clar! El primer és el que et deia de Suport al Pla Nacional d'Acció per a l'Avenç de la Dona (PNAM) en les línies estratègiques de Capital humà i Mecanismes institucionals per a l'avenç de les dones. De fet és una continuació del projecte del 2008 on les línies eren dona, pobresa i ocupació i dona al poder i als òrgans de presa de decisió.

Resumint el projecte, el suport se centra en: difusió i sensibilització sobre la llei de violència domèstica contra la dona; suport a la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i programes de desnvolupament nacional; i execució d'accions de promoció de la dona capa la igualtat de drets i oportunitats. En el balanç que fem ara ja i fins que s'acabi el 2014, podem dir que: s'ha millorat l'assistència integral a les víctimes de violència; revisió i difusió de les lleis discriminatòries; s'ha enfortit el CNAM; i s'ha garantit el finançament per gènere al pressupost estatal.

L'altre projecte és el de Consolidació del moviment de Drets Humans de les dones, donant suport a la lluita contra la violència de gènere i pels drets sexuals i reproductius de dones i noies. Aquest projecte és fa en col·laboració amb l'Agència Flamenca de Cooperació Internacional del Govern de Flandes (FICA) i té com a contrapart el Fòrum Mulher - Coordinació per a la Dona en el Desenvolupament.

Entre les causes que fan necessaria aquest projecte hi ha: l'alta mortalitat materna (504/100.000); els avortament (11/100) com a causa de la mortalitat materna; un codi penal que criminalitza i penalitza les dones que realitzen avortaments; matrimonis i embaraços primerencs; i la violència domèstica amb 23.000 casos l'any 2011 (més del 60/100 els casos denunciats per dones). Val a dir que fou Fòrum Mulher qui va proposar aquest projecte per: suport i seguiment de la implementació de la Llei de Violència domèstica; promoure els drets sexuals i reproductius de dones i noies; i el propi enfortiment de Fòrum Mulher. Aquest projecte també tingué un primer Pla Estratègic (PE) 2009-2013 i el nou PE és del 2014 al 2018.

Rui Reis no s'acomiada sense tornar a recordar-nos amb intensitat que ambdós projectes els permeten treballar a nivell estratègic

Ho fem -torna a repetir- en els 3 àmbits: govern, societat civil i amb la participació de la cooperació catalana a la taula de la Unió Europea.

 

 

Un cop acabada l’entrevista m'explica, i també a la fotògra de La Independent, Amada Santos, una anècdota personal d’un sopar amb la Ministra de la Dona i Acció Social i amb dues dones històriques fundadores de l'organització Mulher Mozambiquena.

 

Uun moment historic i d'honor per a mi - diu-  ja que era molt petit quan en vaig sentir parlar. Aquelles dues dones em van explicar com al mig de la floresta, en mig de la guerra, el  President Samora, els hi digué que calia crear una associació de dones "perqués les dones han d’estar assegurades en la construccio d’un nou país". Va ser un sopar molt, molt interessant. 

Però si que hi ha una manca de formació perquè a voltes són les mateixes dones que d’una manera inversemblant se sorprenen davant lleis a favor de les dones com en els cas de certs aspectes de la legislació contra la violència masclista- per exemple quan segons la proposta de la llei, un veí o veïna pot denunciar al maltractador, llavors algunes diputades encara opinaven que era una qüestió exclusivament de família.

Però Moçambic..  tot i que no és encara el país que ha de ser pel que fa als Drets de les Dones, tampoc Catalunya oi?- ens mira amb complicitat-, cal dir però que la dona sempre hi ha tingut un rol de molta importància en la construcció de la societat de Moçambic. 

 

 

Rui Reis 5