Esport femení. Dos clubs catalans femenins de rugby lluiten per la seva supervivència

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Deportes - Deportes

No hay traducción disponible

 Rugby femeni catala 1

Rugby Club Mataró Femení.  www.rugbymataro.com

 

Els dos millors clubs catalans en aquesta modalitat esportiva, l’INEF de Barcelona i el GEiGE de Girona lluiten per poder continuar amb la seva activitat.

Sobreviure en el món de l’esport femení requereix, no solament afició sinó també heroicitat, és el cas d’aquestes noies que dins de la seva modalitat esportiva, el rugby, ho han guanyat gairebé tot. I ja no es tracta únicament que algunes d’elles hagin de posar diners de la seva butxaca o que la invisibilitat esportiva femenina sigui tant descarada en els mitjans de comunicació (sempre hi ha l’excepció que confirma la regla), és que fins i tot ni la propia federació d’aquest esport no paga a les jugadores internacionals des de fa mesos i aquestes, justament pels seus compromisos internacionals que les obliguen a concentrar-se, tenen molt difícil una continuïtat laboral per poder  conjugar feina, estudis i esport.

En un molt bon article del diari El Periódico signat per Pepe Gil-Vernet (29.03.14), aquest exposa amb tot luxe de detalls les greus mancances que es veuen obligades a patir per falta de pressupost: a vegades ni tan sols tenen preparador/a físic o fisioterapeuta… i en alguns casos fins i tot ni un entrenador o entrenadora, fet que deriva en que alguna de les mateixes jugadores hagi hagut d’ assumir el paper d’entrenadora.

Paradoxalment la seva trajectòria és d’èxits indiscutibles. l’INEF de Barcelona ho ha guanyat pràcticament tot, el GEiGE s’ha proclamat darrerament l'equip de campiones de Catalunya davant les seves més directes rivals.

Avui, quan algunes d’elles, les internacionals, esperen amb il.lusió el Mundial del mes d’agost a França i als Jocs de Río de Janeiro, on ‘el rugbi 7’ hi tindrà un espai, han de competir cada mes i mig per les World Series, que exigeix una dedicació completa. I la Federació continúa sense donar sortida clara a les seves aspiracions, quan elles ho dónen tot per poder practicar i competir en l’esport que han triat.

La pregunta es formula per sí sola. Per què es produeix aquets ‘decalage’ tant fort entre equips femenins i masculins? La resposta continua essent dissortadament la mateixa de sempre: el sexisme, l’esport femení no compta ni per a les Institucions, ni per als mitjans, ni per al públic en general.

 

Rugby femení català

 

Federació Catalana de Rugby www.rugby.cat