Miopia en la Visió de Gènere en els mitjans

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

primera joana

Joana Gallego

Dia a dia, Joana Gallego, experta en gènere i comunicació, revisa la premsa nacional i estatal i troba, un darrere l'altre, exemples de comunicació sexista. En els últims anys ha crescut la presència de dones en les redaccions, però la visió de gènere encara és un cas de miopia.

Malgrat les dades que aporta en cada intervenció pública que fa, i a les publicacions dels seus llibres, semblaria que el missatge no acaba d'arribar als i a les que titulen i escriuen als diaris. A la Master Class que va oferir aquesta setmana al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), Joana Gallego va mostrar exemples de fa pocs dies.

A la Master Class titulada "Ell fa. Ella és", on Gallego cerca explicar "per què es produeixen i com es poden evitar les asimetries de gènere en la informació", hi van assistir una quinzena de persones, la majoria força joves (i alguna no deixava d'estar molt atenta al seu facebook). Era un nombre relativament habitual en els cursos que ofereix el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) professionals amb afiliació o amb interés en la temàtica, la diferència és que aquesta xerrada era gratuïta.

La visió de gènere en la comunicació es troba entre els temes que "no són importants, sinó interessants", va dir Gallego fent un giny irònic a la rellevància que se li dóna en la majoria dels mitjans i per part de les persones professionals el ram.

Carles Singla, president del CPC, va explicar que el punt de partida de la xerrada és l'últim llibre publicat per Gallego: "De reines a ciutadanes. Mitjans de comunicació, motor o rèmora per a la igualtat?" I va dir que el curs tenia molta orientació pràctica i d'utilitat per a la professió. Així va ser, amb una presentació d'exemples molt àmplia.

 

primera final

Titulars de diversos mitjans estatals

 

 

Visió de gènere masculina

En els darreres 15 anys, la presència de dones en les redaccions dels mitjans s'ha incrementat, actualment arriba a una mitjana del 38%, així com la seva participació en alts càrrecs, encara que són menys del 20%, però, els continguts no canvien significativament.

En l'educació bàsica i secundària, per exemple, diu Gallego, és abundant la presència de dones en el professorat i tampoc es reflecteix una visió de gènere en l'educació. "No poden canviar continguts, ni biaixos tradicionals, i s'incorporen a un sistema amb rutines i maneres de ser ja establerts".

En el cas del periodisme, hi ha la creença que part de la "objectivitat" i "independència" professional és no posicionar-se amb cap gènere. "És una trampa", diu Gallego, ja que en realitat es forma part d'una perspectiva de gènere masculina.

 

Primeres, l'excepció habitual

El recent nomenament, fa una setmana, d'Ana María Ferrer com a magistrada de la Sala Penal del Tribunal Suprem és un dels exemples presentats. Gran part dels mitjans va destacar en titulars que es tracta de la "primera dona" a arribar a aquest càrrec, abans que del nomenament de la persona en si.

Gallego planteja que, a hores d'ara, ja no és notícia que nomenin a una dona en un càrrec i que el fet de destacar com "primera vegada" ja s'ha convertit en una cosa habitual. Hàbit que el que fa és reforçar l'excepció. No és que no s'hagi de esmentar el fet de ser un primer cop, però no és adequat destacar aquest aspecte en el titular ni fer que se sigui l'enfocament de la notícia, ja que va en detriment de la persona, la dona i els seus mèrits, que ha aconseguit aquest càrrec.

Quan un home és nomenat en un càrrec o realitza alguna acció i es publica en els mitjans, assenyala Gallego, cap altre s'hi sent representat perquè es mostra aquesta acció o nomenament com un fet individual, es destaca a aquesta persona. En el cas d'una dona passa que totes hi estan representades perquè el que es destaca és el gènere, a més com a excepció a la regla.

 

Princeses i dives

També és habitual l'ús de "metàfores fossilitzades" per referir-se a una dona que s'esmenta, qualificant-la com a "reina", "princesa" o "sirena", entre altres termes. Qualificatius que solen ser utilitzats en lloc del nom de la persona que és objecte de la notícia.

D'altra banda, mentre que a un home se li acostuma a destacar les seves virtuts, en el cas d'esports especialment, o les seves accions, amb les dones passa que se la observa com objecte, pel que és, com és, atributs i allò què representa, una diva, no el que fa.

 

Joana Gallego ha publicat: De reinas a ciudadanas. Medios de comunicación ¿motor o rémora para la igualdad?, Aresta 2013; Putas de película. Cien años de prostitución en el cine (2012); Eva devuelve la costilla (2010); Si te vas te mato. Mujeres que murieron por su libertad (2009 - escrit conjuntament amb alumnes i alumnes), entre d'altres.

 

Més informació :
CPC
Joana Gallego
Joana Gallego: La dona encara és una cosa, sense nom, per als mitjans