Marina Subirats a la 6a. Tertulia Salambó

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Igualtat - Igualtat

Marina Subirats Salambó1

 

Marina Subirats i Martori (Barcelona 1943) és sociòloga, gestora pública i política catalana. Fou directora de l'Instituto de la Mujer. Ministerio de Asuntos Sociales" de 1993 a 1996. Formà part de la Comissió d'Igualtat d'Oportunitats de la Unió Europea entre el 1993 i el 1996.

Subirats va ocupar també diferents carrecs a l'Ajunament de Barcelona: Regidora d'Educació (1999-2006), Presidenta del Consell de SantsMontjuïc (1999-2003), Presidenta del Consell de Nou Barris (2003-3006) i Quinta Tinent d'Alcalde (2003-2006). Durant el franquisme i els primers anys de la democracia, va militar als partits Bandera Roja, PSUC i a Iniciativa per Catalunya.

Com a sociòloga està especialitzada en els Camps de sociología de l'educació i sociologia de la dona.
A l'any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2011 l' Associació Catalana de Sociologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, la va guardonar amb el Premi Catalunya de Sociologia.

 

Marina Subirats Salambo2

D'esquerra a dreta: Marta Figueras, Marina Subirats i MªÀngels Cabré

 

Les organitzadores de la Tertulia Salambó, MªÀngels Cabré, directora de l'Observatori Cultural de Gènere, i Marta Figueras, delegada a Catalunya de l' "Asociación de Mujeres Cineastas y Medios Audiovisuales" (CIMA), van presentar a la invitada al nombròs grup de dones que es van reunir a l'emblemàtic local ubicat al vell mig del cor de Gràcia.

Marta Figueras va donar les gràcies a totes les tertulianes perquè "per sisena vegada, l'aula està plena de dones".

 

Marina Subirats-Salambo4

 

Tanmateix va recordar que "l'1 de febrer, a les 7:45 del matí, l'AVE Barcelona-Madrid, feia un recorregut envers la llibertat", amb motiu de la manifestació prevista a la capital de l'Estat espanyol per protestar per la nova llei de l'abortament del Partit Popular".

La iniciativa va sortir d'un grup de dones, 'Las Comadres', d'Asturies: "Un grup de dones lluitadores de la conca minera", va comentar Marina Subirats. Amb la movilització es pretén que es retiri la nova llei i es mantingui la anterior.

Des de la taula es va invitar a la sociòloga que fes un repàs, com a feminista i gestora, de les últimes dècades del moviment, així com del moment actual. Subirats va posar sobre la taula els interrogants: "Que ha pretès el feminisme delsanys setenta i vuitanta?" i "On ens trobem ara?".

"Des dels anys seixanta fins els noranta, dos mil, l'objectiu era el de la movilització per la llibertat i per la igualtat. Durant elsanys seixanta a Estats Units i, un any desprès, a Europa, planificar la concepció ja era possible. Les dones volem ser iguals que els homes, per exemple, ocupar els mateixos càrrecs. Cuidar de la casa i, sobre tot ser mares, era objecte de crítica perque es sublimava. Fou una etapa potent perqué era alliberadora, sense tantes barreres ni obstacles", va exposar la socióloga.

Va afegir també que "encara ara, les dones continúem no tenint les mateixes oportunitats que els homes".

Feu avinent que a l'Àfrica i als països àrabs, les barreres tradicionals no s'han trencat en absolut i el patriarcat i la religió, son barreres que hi són ben presents.

De la mateixa manera, els objectius de la igualtat i llibertat no s'han assolit: "Han perdut atractiu perqué les dones joves pensen que són lliures, pertant, és un objectiu que no les compromet. Per les dones de la nostra generació va ser un objectiu de vida", va sentenciar Marina Subirats.

Conceptes com"feminisme de la diferencia", "deconstrucció del gènere" (citant a Judith Butlert, especialista en filosofia queer), també foren tinguts en compte perSubirats, la qual, desprès d'algunes reflexions, conclogué: "Considero que els gèneres tenen que desapareixer per ser iguals".

 

Marina Subirats Salambó3

 

Segons la catedràtica, en primer lloc, "els enemics del feminisme són la esglesia catòlica, i aquí hi entra la nova llei de l'avortament, la separació dels nens i nenes a l'escola... A Amèrica Llatina s'ha retrocedit moltissím". I va completar: "Cal que tornem a rearmar-nos per lluitar de nou. Hem d'avançar i no retrocedir".

"En segon lloc, un altre enemic del feminisme és el capitalisme des del seu punt de vista del consum; una dona objete, que si no es veu com una dona que triomfa gràcies al seu sex-appeal, comporta el retorn del color rosa per les nenes a botigues i a anuncis, nenes que tornen a jugar amb nines...

Si ens plantegem si la prostitució constitueix una opció lliure s'ens etiqueta de represores, hem passat de lliberadores a represores. La lliberació ja no és efectiva perque no es percep com a tal, sinó que es percebeix com una repressió", va insistir.

Devant aquest panorama, Subirats hi veu dos fronts: "L'antic i que es pot guanyar, el de la esglèsia; i el nou: el de la seducció com a arma, i que es pot perdre".

"Ens hauriem de fixar uns objectius més universals", continuà. "Consum i seducció formen un binomi que en certs aspectes mantenen a les dones en el seu paper de dones objecte".

Per la catedràtica "es pot tendir envers una masculinització de les dones o bé mantindre una posició forta dins la societat, sense que sigui necessari recòrrer a la imitació".

Segons ella "la seducció no significa l'alliberació i a mésaquestes dones tan lliures i seductores quan tenen parella agafen una actitut de sudmissió. S'exerceix sobre elles un clar control: per exemple, mitjançant la telefonía mòbil. També s'els controla la roba que porten".

Per la sociòloga "s'ha arribat a aconseguir una certa igualtat de sexes, però la diferència de gèneres ésbrutal", va sentenciar.

En el decurs de laTertúlia es va parlar també de temes com el de la violència de gènere, rols, societat i violència, tràfic d'armes, noves generacions, aprenentatge de gènere, crisi i feminisme, estereotips feministes...

En definitiva, un ràpidperòampliresum de posicions i punts de vista sobre el movimentfeministe. Un repàs del passat, una ullada al present i algunesprediccions, més o menysoptimistes, respecte a com es percebe el futur.

"La única posibilitat de guanyar aquesta batalla és lluitant juntes també amb els homes, perqué no és un problema d'homes i dones, sino de civilització. Els homes han de ser el que són, els nostres aliats".

Així va concloure la seva intervenció Marina Subirats, que va aportar des de la serenitat, una perspectiva constructiva i conciliadora.

 

Marina Subirats Salambo5