“El treball és un dret, banda de lladres”, diu Sihem Bensedrine, escriptora i periodista tunisiana que viu a Barcelona

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Drets Humans - Drets de les Dones - Drets de les Dones

Aquest és l’eslògan de protestes massives a Tunísia contra la dictadura de Ben Alí

 “Tunísia no pot avançar amb el nivell de repressió que s’hi viu cada dia, des de fa anys. La mort d’un jove que es va calar foc com a protesta per l’assetjament policial i per una alça de preu dels productes bàsics, ho demostren. I les tunisianes i els tunisians ho hem de denunciar. Els drets de les persones són conculcats dia sí, dia també. Els drets de les dones han retrocedit. La dictadura del govern del president Ben Alí i la seva família està cada vegada més tocada”. Aquesta és l’anàlisi que fa per a La Independent  l’escriptora i periodista tunisiana, Sihem Bensedrine, acollida a Barcelona per l’associació PEN català que defensa la llibertat d’expressió i la lluita per l’alliberament dels escriptors i periodistes empresonats arreu.

Sihem_Bensedrine

Perquè creu vostè que ha esclatat ara aquesta revolta?

En la zona centre i sud del país l’atur arriba a nivells rècord.La joventut, ben formada ambiciosa, es revolta contra un sistema que l’ha exclós, sobretot en aquestes zones més desafavorides. Durant vint-i-tres anys de govern, Ben Alí s’ha oblidat de les regions de l’interior del país.

 

Ara són les persones que viuen en aquestes zones qui li recorden a Ben Alí i a la seva família que s’ han emportat tot el que és del poble. La violència va esclatar el 17 de desembre passat a Sidi Bouzid, centre oest del país,una de les regions més pobres de Tunísia, amb un atur que arriba al 32,3% de mitjana. La xifra d’atur dels joves és molt superior. Aquest joves es troben decepcionats i humiliats per un règim que no els dóna cap possibilitat d’expressar-se.


Quina és la reivindicació fonamental de la població?

Tothom demana poder treballar. Vostès, des d’occident, parlen del “miracle econòmic” de Tunísia i jo els asseguro que això és simplemente una estratègia de màrqueting que no té res a veure amb la realitat de les tunisianes i els tunisians. Per això els joves han sortit al carrer. L’estabilitat del país llargament confosa pels governs occidentals pels seus propis interessos en aquesta zona, està sotmesa a una prova de força.

“El treball és un dret, banda de lladres”, aquest és l’eslògan d’aquesta revolta que s’ha escampat per tot Tunísia com la pólvora. En la base de la reivindicació hi ha una lluita contra un règim autoritari i corrupte que ha engegat el president Ben Alí i el seu entorn, i que s’ha escampat per tota l’administració.

Tot va començar per la immolació d’un jove, Mohamed Bouazizi, davant l’edifici del governador de Sidi Bouazid. Les conseqüències d’aquest acte heroic, d’aquest jove desesperat, van córrer per tot el país a la velocitat de la llum.  Això és un senyal que el nostre país està molt malalt a causa de la dictadura.

Quins són els llocs més calents actualment de Tunísia? Vostè parla de tot el país?

La revolta va començar a Sidi Bouzid, però després Menzel Bouzayan, Meknessi, i moltes altres localitats del centre i del sud s’hi han afegit. La gent treballa moltes hores i no cobren més de 300 dinars per mes (1 dinar = 0,52 euros) i els preus han augmentat molt. Les famílies no poden menjar ni donar una educació correcta als seus fills i filles. La protesta és básicamente contra la corrupció i la tirania en el poder. La policia està utilitzant la repressió com hem conegut en altres moments a Tunísia, i la Unió Europea (UE) no diu res. La UE que està negociant un estatut avançat de partenariat amb el nostre país similar al del Marroc, observa amb mutisme la revolta. Fa una setmana, la Xarxa Euromediterrània dels Drets de l’Home (REMDH) ha demanat a la Unió Europea que prengui posició a favor dels valors de democràcia, pau i solidaritat que conté el projecte europeu. Per això volen que des de la UE es denunciïn les greus violacions dels Drets Humans que estan tenint lloc cada dia  a Tunísia.I vull afegir que ens sumem també a la protesta dels nostres germans i germanes d’Algèria, perquè estem lluitant contra el mateix tipus de corrupció davant de dictadures que ja fa massa anys que duren i que sobreviuen amb la connivència d’Europa.

2_Sihem_Bensedrine

Què esperen del president Ben Alí?

Que marxi molt aviat. Que uns nous governants escollits democràticament reparteixin la riquesa que produeix el país de forma equitativa. Que s’acabi la corrupció de l’administració i que les dones tinguin el paper que els pertoca en una societat lliure que reconegui els seus drets.  Els col·lectius de periodistes i els advocats són, per ara, els més reprimits.

Ben Alí aplica la llei “amb tot els seu rigor”, unes lleis que ha fet en benefici propi. El president Ben Alí acusa l’oposició d’inflar el seguiment real de les protestes. Però la realitat és que hem arribat a més d’una vintena de morts silenciats pels mitjans oficials. Parlava dels advocats, perquè l’aparell de seguretat de Ben Alí va ser mobilitzat contra una jornada d’acció dels advocats per protestar contra la detenció a la força de dos col·legues que defensavls drets humans. Van fer una vaga que va seguir més del 95% de la professió. Fins i tot la UGTT, la central sindical única, ha deixat enrere la prudència d’haver estat durant molts anys en sintonia amb el poder.

Els mitjans de comunicació són perseguits. Nosaltres emetem Ràdio Kalima http://www.kalimatunisie.com des de l’estranger per Internet. La nostra emissora va partir una batuda l’any 2009 i dues periodistes, Zakia Dhifaoui i Faten Hamdan, van ser perseguides, interrogades, sotmeses a registres corporals humiliants.

A Tunísia hi ha 306 diaris, 5 estacions de ràdio i 2 televisions privades, però tot està sota el monopoli estatal, tots expressen la voluntat del govern. Des de l’arribada al poder de Ben Alí, l’any 1988, no s’ha autoritzat l’existència de cap mitjà independent a Tunísia. Si vols ser independent, has de ser clandestí.

Per això, felicito a La Independent, agència de notícies amb visió de gènere, pel seu projecte de donar veu a la igualtat i als problemes que homes i donen estem patint hores d’ara a Tunísia.