Directores de diaris: el periodisme encara està molt masculinitzat

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

z-adpc

És difícil imaginar una taula rodona on directors de mitjans, homes coneguts i ben vestits, parlin seriosament sobre la conciliació de la vida personal amb la professional com a part rellevant del seu recorregut laboral fins al càrrec que ostenten. Potser a més d'una persona que pugui llegir aquest article li minvarà la seva valoració d'aquesta trobada. Hi ha temes més importants per tractar, diran.

 

 

Set dones directores de mitjans sí que n'han parlat d'això, perquè no és un tema banal "típic" de dones, sinó una cosa substancial que, per només el fet de ser dona, a nivell social i familiar condiciona, en gran part dels casos, les possibilitats de creixement professional.

z-adpc-magdalena_trillo

El resultat de la conciliació del món laboral amb el privat facilita, frena o trunca el creixement professional i generalment no és una decisió personal, és una realitat social adversa que constantment pressiona la dona en l'espai de treball. I, en aquest sentit, "els pocs drets guanyats en lluites d'anys, amb la crisi s'estan deixant de costat o es perden perquè hi ha altres temes més importants", va explicar Carolina Barber, presidenta de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC ), organitzadora de la trobada.

Al Col•legi de Periodistes de Catalunya es va realitzar la setmana passada la taula rodona "Les dones als mitjans de comunicació" en què van participar Magdalena Trillo, directora de Granada HoyLaura Espinar, directora de Lanza de Ciudad Real; Arantxa Zugasti, directora de Noticias de Gipuzkoa; Pilar Gassent, directora de Republica.com; Ángeles Rivero, directora de La Nueva España de AsturiasAnna Muñoz, directora del Diari de Terrassa; i Montserrat Domínguez, directora de Huffingtonpost.es, que va intervenir de manera virtual (fotografies en aquest ordre).

z-adpc-Laura_Espinar-El_pas

Aquestes periodistes són de les poques que hi ha aconseguit arribar a càrrecs directius. D'acord a dades proporcionades en la trobada, segons l'Agenda 2012 de mitjans, en diaris en format paper les dones ocupen càrrecs directius en un 12,7%, de nou diaris econòmics només hi ha una dona i en diaris esportius cap. En format digital només n'hi ha una.

L'arribada al càrrec, primers dubtes

z-adpc-arantxa_zugasti

És suggerent com algunes expliquen la manera com van arribar a la direcció dels seus mitjans. En algun cas va ser una dona, fundadora del medi, que va exigir que la direcció sigui portada per una dona, en un altre va ser producte de discriminació positiva, en un altre va ser "per casualitat", un altre, és un mitjà petit.

En algunes circumstàncies, l'empresa, que sol tenir diversos diaris, decideix que un d'ells sigui dirigit per una dona, llavors la cerca i, segons van explicar, és difícil trobar-la.

"Es dóna el cas que les dones solen no voler tenir més responsabilitat perquè això implica major dedicació horària", va assenyalar Ángeles Rivero.

z-adpc-pilar_gassent

"Per què dubtem d'assumir un càrrec?", va preguntar Arantxa Zugasti per explicar que una dona sempre troba interferències que comencen a casa, amb el marit, perquè a la família sempre es pensa que és la dona la que ha d'assumir la renúncia a escalar en la professió.

Un home ha assumit que vol i ha de pujar càrrecs i que en el seu entorn així s'espera que passi. Una dona moltes vegades no arriba a casa contenta per anunciar un ascens, es veu obligada a negociar com es portarà la casa i s'atendrà els fills, si n'hi ha.

Montserrat Domínguez va dir que va poder portar endavant la seva carrera gràcies, a més, al suport rebut per les dones immigrants que van ajudar amb la casa i els nens.

Les inseguretats, permanents

z-adpc-Angeles_Rivero

"Estem orfes de referents, en els cercles directius el paisatge és masculí", va dir Domínguez, afegint raons al sentiment d'intimidació, explicada en la taula, que aquesta masculinització de vegades provoca.

En les reunions o trobades de persones que ocupen alts càrrecs en mitjans, on moltes vegades només hi ha una dona, aquest entorn "qüestiona que una mereixi el càrrec", va dir Magdalena Trillo, i Arantxa Zugasti va afegir que en algunes circumstàncies "et preguntes fins a quin punt comptes. És un batallar constant".

z-adpc-Ana_Muoz

L'entorn laboral de vegades acompanya i altres no tant. No s'hauria de donar el cas que en una reunió de directius se'n digui "nena" a la directora del diari.

Anna Muñoz va assenyalar que en principi se sentia intimidada, perquè va ser nomenada directora quan era molt jove, després va veure que ésser una de les poques dones podria ser aprofitat per aconseguir major visibilització per al diari.

z-adpc-Monserrat_Dominguez

Batalles en la carrera

"Vaig començar al diari amb un salari d'auxiliar, però treballava com a periodista, i això no passava amb els meus companys. Això em va marcar", va comentar Laura Espinal que 13 anys després ja era directora.

"Sempre vaig voler cobrir l'àrea política, però aquest era un espai per als homes i em costava molt poder fer-ho", va explicar Pilar Gassent.

"Les dones solem treballar més, esforçar-nos per demostrar que podem", va afegir Ángeles Rivero.

 

 

Quan una d'elles va ser ascendida no es va nomenar una persona perquè reemplacés el càrrec que ella deixava, de manera que va haver de fer el treball de dues persones.

Espinal i Zugasti van coincidir a assenyalar que tot i que des de la seva posició busquen introduir criteris d'igualtat i un periodisme amb visió de gènere, la realitat contrària fa que s'avanci molt poc.

Fa 30 anys les redaccions eren molt masculinitzades i avui aquesta situació ha canviat, hi ha moltes més dones. Encara que no tantes en seccions com economia, política i esports. A mesura que s'ascendeix en càrrecs s'observa menys dones, però les poques que hi són i que van assistir a la taula rodona confien que d'aquí a poc això sigui paritari.