La violència no es retalla

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Violències

Comparaixença d'UGT i CCOO al Parlament de Catalunya: com la crisi impacta de forma directa sobre les dones, violencia econòmica i violència masclista a Catalunya

Parlament_de_Catalunya_hemicicle

El 2012 ha tingut un inici crític pel que fa la violència masclista, sis dones mortes ens mostren que la violència lluny de recular avança sinó es porten a terme polítiques decidides i valentes i s'inverteix en prevenció, detecció i atenció.

 

 

Portem dies, setmanes de mobilització social a partir de les retallades en la despesa social i per una pèrdua evident de drets en el mercat laboral que ens planteja la nova reforma laboral del Govern d’Espanya. En aquest context, el passat 21 de març UGT i CCOO van comparèixer al Parlament de Catalunya per tal d’expressar com aquesta crisi impacta de forma directa sobre les dones. L’objecte de la compareixença era la situació de la violència masclista a Catalunya i, en aquest sentit, els sindicats van destacar que les retallades i la reforma que comenta a desenvolupar-se seran centrals en el desenvolupament de la violencia econòmica.

  Laura Pelay, d’UGT, va destacar el gran sentit de la llei 5/2008 de 24 d’abril, dels drets de les dones a eradicar la violència masclista. En la seva definició cal recordar, no pas amagar, l’àmplia definició que fa la llei: 

Violència masclista: la violència que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat. 

I es parla de violència física, psicològica, sexual i econòmica que defineix en el seu article 4.1. s’està complint amb la llei? O s’aprofiten les retallades per obviar, per amagar allò que és una tortura quotidiana per a moltes dones? 

L’impacte de la crisi no està sent menor i no em refereixo a un impacte social genèric sinó l’impacte específic sobre les drets de les dones i les dones en situació de violència. La marxa enrere dels drets laborals afecta de ple les dones. En l’actual context de crisi econòmica aquesta és una situació molt i molt preocupant. La precarització dels salaris i les condicions de treball, així com les cada vegada més difícils condicions d’accés al treball de les dones no faciliten superar les barreres de la discriminació social. Les retallades en drets socials tampoc ajuden a l’eradicació d’aquesta discriminació que, permeti’m dir-los, és una forma social de violència contra les dones. 

Per altra banda, les dones no som un col·lectiu homogeni, som una majoria social i, per tant, diverses. No som totes iguals, no se’ns pot tractar fent polítiques indiferenciades. Tampoc podem obviar que les polítiques actives per a la igualtat d’oportunitats han de partir de la base de la desigualtat existent per tal de fer possible un avenç real cap a una igualtat real. En l’actual context es dóna la discriminació múltiple i la conseqüent exclusió social de molts col·lectius de dones: dones caps de famílies monoparentals, dones migrants, dones lesbianes, dones amb discapacitat, transsexuals femenines, dones en situació de violència masclista... en l’actual context econòmic , amb una situació laboral difícil, uns llocs de treball precaris i l’alta taxa d’atur són col·lectius invisibles que ja viuen o són a punt d’estar sota el llindar de la pobresa. La pobresa és femenina, totes les anàlisis ho diuen i això no és un tema excèntric d’aquesta violència social, possiblement és una de les primeres fonts de violència, invisibilitzar-nos per excloure’ns. Les diferents directives europees parlen de la necessitat de superar aquesta discriminació múltiple donat que té un efecte multiplicador de les desigualtats. S’acumulen els efectes negatius i s’acaba totalment marginada de la resta. Aquesta acumulació de discriminacions és, al nostre entendre, un objectiu polític important i això es fa a partir de reconèixer drets que, actualment, han estat retallats. Anem en la direcció contrària a la deguda, que és a més una obligació per directives europees, lleis estatals i lleis pròpies. 

La violència econòmica té aquesta base però també conseqüències diverses en l’àmbit laboral, en el qual conflueixen a més altres violències més o menys consentides socialment. La violència contra les dones es produeix en la vida pública, al llarg de la vida laboral. Parlar d’assetjament sexual, és parlar de : -actituds, - comportaments, silencis, complicitats, ocultament, girar la vista cap a un altre lloc. No estem davant d’un nou problema si no que no estem d’una novetat en les relacions de treball que pot fer-se present a totes les empreses, independentment de les característiques de la seva plantilla del personal, del sector productiu al que pertany, etc. 

En definitiva, assistim a una altre manifestació de la discriminació per raó de gènere. La pròpia OIT reconeix a aquesta, com a una més de les discriminacions per raó de gènere. Moltes d’aquestes situacions es queden en l’àmbit privat i no són denunciades i acaben tenint efectes sobre la salut de les dones assetjades. En aquests casos la neutralitat no existeix, el silenci és prendre part. En aquest sentit cal treballar als centres de treball (públics i privats) la sensibilització respecte a aquestes situacions però també la detecció, suport, atenció i solució per tal que les treballadores i treballadors així com directives i directius puguin actuar i donar suport a les dones assetjades i no deixar morir el tema i abandonar-les a la seva sort.

Les eines existeixen però, al nostre entendre cal reactivar-les i el paper dels sindicats no és un paper pal·liatiu sinó del tot actiu, actualment el paper dels sindicats sembla ser l’únic i central en la promoció i demanda de protocols als centres de treball. 

Cal tenir en compte les discriminacions directes i indirectes per tal de prevenir situacions de violència masclista. Les retallades de drets, les retallades en despesa social i les conseqüències que tindrà la reforma laboral sobre les dones (podeu consultar el nostre informe a la web de la FMAC ) són la base d’una violència social que cal combatre i no pas promocionar. Cal seguir reclamant eines, moltes les tenim, cal desenvolupar-les, posar-les en valor. La llei dels drets d eles dones per eradicar la violència masclista és una eina avançada i central, consensuada i útil que cal reivindicar.