La difícil tasca de canviar una llengua que “els té ben posats”

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Mitjans de Comunicació - TICS

El dissabte 17 de març representants de 5 mitjans de comunicació ens reuniem a Madrid, a les Jornadas en La Casa Encendida sobre Comunicación y Género, per reflexionar sobre si la comunicació plural i incloent és possible, convocades per la Red Internacional de Mujeres Periodistas y Comunicadoras (RIMPYC)-Red Madrid. A més de les agències AMECOPRESS, CIMAC i La Independent, es van presentar les també digitals Píkara Magazine i la sueca Feministik Perspectiv. Objectiu: mostrar perquè és imprescindible que els mitjans de comunicació generalistes publiquin les notícies d'actualitat amb perspectiva de gènere i incloguin en les seves agendes temàtiques tradicionalment absents per ser considerades “de dones”.  

madrid_red_2

Per què unes i no altres? 

f. y adj.: La RAE acepta almóndiga y vagamundo. Se preguntan los amigos Diego y César para cuándo "cocretas" y "pediórico". Añade Natalia que para cuándo "tamburetes". Y yo me pregunto cuánto falta para tener también la "piscina clitorizada". (Font: La Callejera Canela, aka bertelmax, aka Carmen G. Aragón)

Per què hi ha tantes reticències a aprovar certs conceptes, mentre que uns altres són una espècie de navalla dissonant en les orelles i els ulls de suposats erudits de la paraula? Perquè aquests conceptes, aquesta perspectiva o enfocament de la realitat, de les notícies quotidianes, o de la forma de dirigir-nos cap a altres persones, evidencien que la nostra societat utilitza un mitjà, una arma, una eina que és el llenguatge, i que reflecteix fidelment la idiosincràsia de la comunitat i posa de manifest el grau de compromís amb la igualtat: estableix les relacions de poder entre les persones.

I acceptar la necessitat d'aquest tipus de canvis, significa també admetre que si alguna cosa es revisa, es replanteja i no s'acomoda, és perquè no va bé o no és representativa d'un sector important de la societat.

Després del coneixement de l'informe d' Ignacio Bosque en el qual assenyalava que "si s'apliquessin les directrius proposades en les guies de llenguatge no sexista en els seus termes més estrictes, no es podria parlar" les portaveus de la Comissió d'Igualtat del Congrés han recordat públicament a la RAE que el llenguatge ha de "evolucionar de la mateixa manera que ho està fent la societat" i deien al seu torn "abandonar els tints sexistes que poden emprar-se diàriament" (Europa Press, 5 de març, Madrid).

Estem aconseguint a poc a poc -encara que amb molta lentitud- alguns dels nostres objectius.

El periodisme amb enfocament de gènere utilitza una perspectiva on el llenguatge ajuda a visibilitzar que les dones existeixen i poden ser protagonistes principals de les societats. És una mirada transversal que travessa tots els temes i, per tant, totes les seccions dels mitjans de comunicació. En aquest tipus de periodisme es proposa analitzar la informació amb la qual treballem preguntant-nos dia rere dia si afecta de manera diferent a dones i homes, tenint en compte la construcció social imperant sobre els seus rols.

madrid_red

És ben cert que en els últims anys ha augmentat la quantitat de dones en els mitjans de comunicació, però els qui decideixen sobre quina notícia és important i quina no ho és, segueixen sent en la seva majoria homes. És per això que àdhuc avui s'adverteix que un tractament determinat dels fets que són notícia continua: sexisme, des de la selecció, tractament i redacció de notícies, fins a les formes de finançament (publicitat). Això ha provocat el sorgiment d'experiències de comunicació promogudes per professionals que creiem en el canvi i que coneixem la diferència entre “fer-ho” a seques o “fer-ho bé”. Hem creat agències de notícies, revistes especialitzades, programes de ràdio, portals internet i altres suports que donen vida al debat i intenten sensibilitzar sobre els prejudicis de gènere. Malgrat les dificultats en l'àmbit econòmic, la majoria dels nostres mitjans sobreviu a aquesta crisi, i no és perquè comptem amb més recursos. Tot el contrari. El que si tenim de sobres, és la convicció que fem el que podem per promoure un canvi, per petit que sigui, en la societat i a favor tant de dones, com d'homes.

Les nostres són experiències que busquen transformar el sistema patriarcal, la subordinació de la dona en tots els àmbits i no només respecte dels drets sexuals i reproductius, la despenalització de l'avortament, la tracta de persones, la violència masclista, la feminització de la pobresa, la diversitat sexual, la gana o la desocupació. També busquem reflectir que malgrat els sostres de cristall i els terres enganxosos, la presència de les dones en tots els àmbits de la societat és molt marcada: esports, cultura, política i ciència entre d'altres. Els nostres espais busquen des-normalitzar la mirada sexista androcentrica i crear xarxes per articular amb diferents experiències el nostre objectiu comú: comptar amb el llenguatge com un aliat i no com un respectable enemic.

Podeu llegir aquí la notícia del debat a Madrid