El rescat d'un col·lectiu transgressor

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Memòria - Memòria històrica

Més de 15 anys després de la "desactivació" a Cuba de l'Asociación de Mujeres Comunicadoras  "Magín", les seves  integrants es mantenen unides en una xarxa informal que transcendeix qualsevol conjuntura política i es converteix en referència a seguir per generacions joves d'aquesta illa.

"Encara que no ho vivim, la història ha arribat als nostres dies. Magín és un referent, una herència, una motivació per continuar el treball, sense importar els obstacles", va dir Helen Hernández, una de les tres periodistes que des de 2011 coordina l'espai de debat sobre gènere i cultura anomenat "Mirar des de la sospita".


"Magín va deixar de ser, però segueix estant en la memòria i en l'acció de les dones que la van integrar", va dir a IPS l'autora del llibre "Dones en crisi. Aproximacions al femení en les narradores cubanes dels noranta" (2011 ), després d'assistir al primer rescat públic d'una història que va canviar la vida i obra de les seves protagonistes.

Des de llavors, l'escriptora Daysi Rubiera va publicar un llibre sobre la violència sexual a Cuba, la investigadora Gisela Arandía va impulsar el projecte "Color cubano" sobre el tema racial, la psicòloga Norma Guillard va començar a treballar amb grups de la diversitat sexual i la cineasta Belkys Vega va realitzar obres imprescindibles sobre la sida (síndrome d'immunodeficiència humana) a l'illa.

L'historiador Julio César González Pagés, un dels pocs homes sumats a la idea, es va dedicar al rescat del passat de les dones i del feminisme a Cuba i va fundar la Xarxa Iberoamericana de Masculinitats, un espai acadèmic considerat entrelos més importants dels debats actuals sobre gènere al país.

"Va ser com un bitxet que neix, genera una discussió i després comença a estendre des de diferents llocs", va comentar a IPS l'antropòloga i "maginera" Leticia Artiles sobre un impacte que va aconseguir la realització radial i televisiva, la literatura, la investigació en diversos sectors i, especialment, els estudis de la dona.

Considerat per no poques persones com "un acte de justícia", la reivindicació de Magín es va realitzar al col·loqui internacional "Dones, circuits de col·laboració i associacionisme en la cultura i la història de l'Amèrica Llatina i el Carib", que es trobà a la institució cultural Casa de les Amèriques fins aquest divendres 24.

Envoltada per un vel de silenci des del seu "desactivació", com es va anomenar en aquells dies de 1996 per evitar paraules més definitives com "tancament", l'Associació de Dones Comunicadores - Magí es va formar el 15 març 1993 després de la celebració a La Havana del I Trobada Iberoamericana "Dona i Comunicació".

Enmig d'un dels moments més durs de la crisi econòmica que va afrontar Cuba després de la desintegració de la Unió Soviètica i la pèrdua dels seus socis del bloc socialista europeu, un grup de dones comunicadores identificar en aquella trobada la necessitat de treballar per una consciència de gènere en els mitjans.

A la invitació inicial de la periodista Mirta Rodríguez Calderón, qui va continuar després el treball des de la seva nova llar a República Dominicana, es van anar sumant més de 100 dones, entre les quals hi havia des de periodistes, artistes i científiques fins delegades de governs locals i diputades nacionals.

Per identificar van escollir la paraula "magín", que significa intel·ligència. No obstant això, l'associació no havia rebut encara el 1996 el registre legal sol · licitat i els seus integrants van ser informades de que no podia seguir funcionant.

"Les paraules més o menys formals pronunciades el dia que ens van convocar, després de parlar de les intencions dels Estats Units de penetrar la Revolució per via dels seus intel·lectuals, van ser que no anàvem a ser legalitzades perquè no era oportú fer-ho", va recordar Rodríguez Calderón a IPS via correu electrònic.

L'argument fonamental esgrimit pels que van prendre aquesta decisió s'associava a l'anomenat carril II de la nord-americana Ley Torricelly, de 1992, que promovia els contactes poble a poble i l'intercanvi acadèmic, cultural i d'organitzacions de la societat civil, com una manera de propiciar canvis en el sistema polític de Cuba.

Les veritables raons, segons diverses magineras, podrien ser altres: des del "zel" d'entitats acostumades a tenir el "monopoli nacional" sobre determinats temes, fins a la transgressió que implicava un projecte com aquell en una societat organitzada de forma verticalista i heterosexista, amb una arrelada cultura patriarcal.

"Com un grup de dones, comunicadores de primera línia, anava a involucrar així en un procés de total innovació transgressora? Les crisis solen generar desenvolupament i Magí va ser fruit d'aquest desenvolupament innovador. Però l'estructura social no estava preparada, entre cometes, per aquest salt ", va assegurar Artiles.

D'una manera semblant, s'acosta al tema la psiquiatra Ada Alfonso. "Que a inici dels anys 90 un grup de dones fes tallers d'autoestima per parlar, entre altres coses, dels nostres orgasmes, era molt transgressor. Encara el 2012 no parlem amb llibertat dels nostres cossos", va opinar l'especialista.

En només tres anys, Magín va realitzar uns 50 tallers sobre diferents temes i va treballar en projectes que incloïen col · lecció editorial, revista trimestral, buró de premsa per produir materials comunicatius amb enfocament de gènere i capacitació, entre altres idees que atresora l'editora Pilar Sa Leal, reconeguda marmessor del grup.

Després del tancament formal de l'associació, Rodríguez Calderón es va radicar a República Dominicana des d'on organitzà activitats d'intercanvi i va fundar la publicació A primera plana (APP) amb col·laboracions des de Cuba. A l'illa, en tant, un grup de magineras preparaven i circulaven per correu electrònic el Full de APP.

Per a una de les fundadores, Irene Esther Ruíz, més enllà de l'energia desplegada havia "una màgia" que ajudava a "il·luminar les zones fosques del coneixement" ia comprendre "que una altra dona no era el teu rival, sinó la teva contrapart". Just, "aquesta màgia va ser la culpable d'un sentit de pertinença que encara roman", va explicar.

En paraules de l'escriptora cubana Sonnia Moro, "Magín va ser desactivat, però les 'magineras' existeixen".

Anexe: Alguns talleres de Magín

- La violencia, prr Mirta Rodríguez Calderón.

- Taller mulato, per Irene Esther Ruiz  i Ada Alfonso.

- La noticia no tiene sexo, pero su tratamiento sí tiene género, per Mirta Rodríguez Calderón

- Sexismo en el lenguaje, per Zaida Capote

- Jineterismo y prostitución: enfoques vs. realidad, per Mirta Rodríguez Calderón.

- Cómo se estructura un proyecto, per Leticia Artiles.

- Dilema de los 50: cuando mi cuerpo cambia, per Celia Sarduy, Ada Alfonso i Lisseng Spengels.

- Leyes que nos favorecen y leyes que nos minimizan, per María Luz Álvarez i Elsa Agramonte.

- Por qué me siento tan tensa y agresiva, per Ada Alfonso i Celia Sarduy.

- Me pertenece mi propio cuerpo. Declaración universal de los derechos sobre mi cuerpo, por María Luz Álvarez.

- La sexualidad femenina, por Ada Alfonso i Celia Sarduy.

- La mujer en la edad madura, por Leticia Artiles.

- Dieta y salud. ¿Quién ha dicho que yo “Soy esa…”?, prr Gilberto Fleites González.

- Imagen de la mujer en los medios, per Mirta Rodríguez Calderón, Irene Esther Ruiz, Mayra Vilasís, Norma Guillard i Nora Quintana.

- Género y hábitat, por Mirta Rodríguez Calderón i Irene Esther Ruiz.