"La desgràcia de ser dona"

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Cultura - Llibres - Altres Publicacions

Critica rotunda al paper de les religions en la submissió de la dona al món

"Ens és impropi parlar de "desgràcia" per haver nascut dona quan en molts països del món les dones són objecte de tràfic per les màfies de la prostitució, de matrimonis forçats, mutilacions genitals, treball semiesclau, violacions massives en les guerres", diu Regàs.

A l'acte de presentació del seu darrer llibre llibre La desgràcia de ser dona, que acaba de sortir a Arallibres, també  volgué recordar que: "A l'Estat espanyol des del 2003 han estat assassinades 600 dones, i la violència no para. Si haguessin estat mortes per terroristes, les víctimes haurien tingut més atenció."

Rosa Regàs, de 77 anys, és una autora catalana molt reconeguda, que ha estat guardonada amb diversos premis (el Nadal el 94, el Planeta el 2001, y el Grandes Viajeros el 2003 entre altres) per alguns dels seus vint llibres, entre novel·les, assajos i llibres de viatge.

Ens explica a La Independent alguns records de la seva infància venturosa, que va coincidir amb l'època convulsa del final de la república, quan s'obrien fosses comunes i es cremaven esglésies. Quan els seus pares van ser obligats a exiliar-se a França, ella va tenir la sort d'assistir dels tres als cinc anys a l'escola d'infants impulsada per Freinet als Alps marítims francesos, practicant un mètode pedagògic humanista que afavoria en la mainada el coneixement a través de la lliure exploració, i el treball-joc. Recorda que tenien una impremta, i la quitxalla anva tot el dia nua sense problema, però quan va tornar sota la tutela d'un avi, l'àvia va plorar en veure que la seva néta anava a dormir nua!.

Aquesta vegada com a "bona noia" va estudiar en una escola de monges, de les quals, però, en té un bon record perquè insistien sobre la idea que també les dones havien d'apostar per la seva independència econòmica, si volien ser propietàries dels seus destins.

Encara que no va viure amb elles, Regàs recorda haver tingut dues mares (la mare i la seva parella) i com la majoria de les noies de la seva època, es va alliberar de la convivència amb l'avi autoritari, "casant-se amb el primer que li va demanar", ens explica rient. No obstant això i el fet d'haver tingut cinc fills res li va impedir buscar la seva pròpia realització professional, primer treballant a l'editorial Seix Barral, després fundant -ne una ella mateixa, La Gaia Ciència, i successivament escrivint i viatjant pel món com a traductora de les Nacions Unides.

Al llarg de la seva trajectòria s'ha permés la llibertat de parlar sense embuts, escriure per passió, i ara, de seguir coneixent i experimentant, amb l' única limitació de la volatilitat del temps, i de la vida mateixa.

En el llibre esmentat La desgràcia de ser dona critica rotundament el paper de les religions en la submissió de la dona al món. Encara que l'aspiració a la transcendència és antiga com l'ésser humà, històricament les religions mediterrànies (la jueva, cristiana i musulmana) es van proposar cohesionar la societat estructurant de forma piramidal, amb Déu en el vèrtex, successivament els líders religiosos, després els homes, (els que són permesos tots els pecats sexuals) i a la base les dones, afirma Regàs. Però com s'hagués organitzat la humanitat per no morir a la primera generació, sense elles?.

En la seva vida personal, Regàs afirma haver-se sentit oprimida pel clima viscut en l'Espanya franquista, on el sentit del pecat, i les regles socials eren asfixiants, i per això es va allunyar amb alleujament de les creences i pràctiques religioses.