Tres dones, tres perspectives, tres criteris: "Les veus del feminisme nord-americà"

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Identitats de gènere - Política

There are no translations available.

El passat 1 de desembre, l'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere (iiEDG), amb el suport de l'Institut d'Estudis Nord-americans (IEN), de l'Institut Català de les Dones i l'Institut de la Dona, van presentar les jornades sobre el feminisme nord-americà.

tres_dones

L'obertura de l'acte va anar a càrrec de Montserrat Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD). La presentació de la conferència va ser realitzada per Susana Tavera, Presidenta de l'Institut Interuniversitari d'estudis de Dones i Gènere (iiDEG). Les xerrades a càrrec d'Encarna Bodelón, professora titular de la facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, va versar sobre les "Mirades Feministes al dret als EUA", de Lourdes Benería, professora emèrita de la Cornell University de NY, i col·laboradora de diversos programes de les Nacions Unides, va basar la seva exposició en els "Feminismes nord-americans: una trajectòria personal", i de Nancy Folbre de la Universitat de Massachusetts, MA, sobre "Avarícia luxúria i gènere: una història de les idees econòmiques".

Tres dones, tres perspectives, tres criteris, orientats des de la reflexió i el coneixement, basades en el quefer investigador i en les aportacions personals de les seves pròpies experiències i en les pràctiques jurídiques de les "Feminist Jurisprudence" d'autores com Catherine MacKinnon, Robin West , Christine A.Littleton. Aquestes aportacions vistes des de les teories jurídic-feministes i de l'economia, estan fonamentades en les condicions sociopolítiques pròpies de la societat nord-americana.

tresdones2Encarna Bodelón, a través de diversos enfocaments exposa la relació entre el feminisme i el dret, la seva complexitat i les diferents teories feministes nord-americanes explicant quan sé va ser generant en l'àmbit jurídic, la divisió entre dret civil i dret penal en el tema de la violència de gènere. En aquesta disciplina estableix la distinció del que és el pensament jurídic com a element per superar la igualtat.

Bodelón, també reprèn la classificació de les diferents categories jurídiques feministes que han renovat part del pensament jurídic internacional i estableix distincions fonamentals sobre les transformacions que algunes autores han donat a l'anàlisi de les teories feministes, explica que una de les més conegudes a Espanya i en altres països és Catharine MacKinnon, ha estat qui al llarg de molts anys s'ha encarregat d'anar renovant part del pensament jurídic amb profunditat, com la categoria jurídica que en l'àmbit internacional aporta important reconeixement a la violació com a arma de guerra.

Explica que en el debat sobre l'anàlisi de les diverses teories, des de l'àmbit jurídic, el contingut que algunes autores juristes donen, especialment les que pertanyen al feminisme cultural, entre les quals hi ha Robin West, es basen en la idea de les diferències culturals i/o biològiques de les dones, acaben proposant el que es diuen solucions conservadores en l'àmbit jurídic, aquestes autores, no són les que han tingut major transcendència en l'ambient europeu, però si han estat rellevants en el debat nord-americà. Bodelón comenta, que les diferents teories, il · luminen una discussió que contínuament es té a Espanya i a Europa, relacionat amb el contingut que des d'una perspectiva jurídic feminista es té sobre els drets de les dones, si es pot afirmar o no, que aquestes autores estan fora del paradigma de les Feminist Jurisprudence.

lourdes_beneriaLourdes Benería, a partir d'una perspectiva personal, fa un recompte històric del feminisme nord-americà des dels seus començaments el 1960, i marca diferències en tres expressions: el feminisme liberal, amb un ràpid repàs sobre Betty Friedan, sobre la crítica del rol feminista de la societat nord-americana contemporània (1963), el liberalisme radical, Kate Millett, que ja per 1970, escrivís un llibre sobre les dones en la guerra del Vietnam i de com incloïa la violència de gènere en l'anàlisi, El feminisme Socialista, menys majoritari, seguidor de Marx, que creuen que les reformes defensades per les liberals són insuficients.Nancy Folbre, reconeguda economista feminista nord-americana, va centrar la seva intervenció en la Avarícia i la luxúria en la història de les idees polítiques. Va iniciar la seva reflexió sobre la història de les idees econòmiques de Gran Bretanya, França i els Estats Units, des del segle XVIII, la que donés pas a l'evolució del capitalisme patriarcal.Es va referir a la classificació d'estereotips entre homes i dones quan s'insinua que avarícia i luxúria són bones només per a homes, diu que és un comportament moralment inacceptable i indica que en la història de les idees econòmiques occidentals, l'aspecte cultural a tingut una connotació determinant, ja que els homes s'han donat permís per a l'exercici de l'economia i de la vida sexual a favor dels seus propis interessos.

Folbre assegura que, luxúria i avarícia, generalment són considerades bones només per als homes, perquè els han deixat fora de l'àmbit de la vida familiar, mentre que, a les dones se'ls defineix i se'ls classifica en l'economia del mercat i enla família, com un treball a baix cost, o sense cost. Ella afirma, que les feministes fa temps han anat revisant les projeccions conceptuals i morals, buscant l'equilibri entre l'interès propi i la cura dels altres, exigint la llibertat d'actuar.

Arribat a aquest punt i com una reflexió personal, considero que el principal obstacle de la jurisprudència feminista, és que s'ha d'enfrontar a barreres polítiques conceptuals.Les formes i els procediments de les nostres cultures jurídiques frenen la resolució dels conflictes en qualsevol àmbit mundial, el que restringeix en certa manera la independència en la identificació dels problemes de les dones a partir de la seva experiència de vida.