Octubre Trans a Barcelona i entrevista a Veronica Arauzo.

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Apoderament i Lideratge - Social organizations

There are no translations available.

 

Més de 68 ciutats es van mobilitzar a nivell Internacional realitzant accions contra la patologització de les identitats transexuals. Les associacions es van reunir sota l'idea: Stop patologització


Els objectius principals de la campanya van ser "la retirada de la categoria de "disfòria de gènere" / "trastorns de la identitat de gènere" dels catàlegs diagnòstics (DSM de l'American Psychiatric Association i CIE de l'Organització Mundial de la Salut), segons s'anuncia a la pàgina de la Campanya STP 2012.


El dissabte 8 d'octubre a Barcelona també es van realitzar accions relacionades amb aquesta campanya i va sortir una manifestació on es van reunir centenars de persones. La marxa va recórrer la ciutat des de la plaça Universitat fins a la plaça Sant Jaume. Finalment la mobilització va acabar davant de l'Ajuntament, on es va llegir el manifest: "La transfòbia és una altra violència de gènere, contra la patologicación de les nostres identitats, l'autogestió dels cossos i els desitjos".


A la manifestació es van escoltar consignes com la d'"aquí està la resistència trans!" També es va escoltar un manifestant que a través del megàfon preguntava: Quin és el meu gènere? I la resta responien: - "El que em dóna la gana!". A una de les pancartes es llegia: "El gènere és la meva lluita, El meu cos el camp de Batalla" 


 

A més de la Manifestació es van realitzar a Barcelona diverses activitats: l'11 d'octubre un cinema Fòrum amb la pel·lícula "Fake Orgasm". Així com també diverses  xerrades, com la que va tenir lloc el passat divendres 14 d'octubre, sota el nom: "El treball sexual, Teixint aliances en la reivindicació dels drets de les treballadores sexuals", amb la participació de Dolores Juliano, Montserrat Neira, Veronica Arauzo i l'Assemblea Octubretransbcn.


La Independent va entrevistar a Verónica Arauzo - Treballadora Sexual i lluitadora pels drets de les persones Transexuals.


Verónica, en el manifest realitzat per l'Assemblea Octubre - trans-Barcelona, un dels punts que s'esmentava és la defensa d'un sistema educatiu que contingui una educació en gènere i sexualitat integral, feminista i plural. Ens agradaria saber des del teu punt de vista, com seria traduir aquest concepte a l'educació actual.


Primer hauríem de mirar la base del feminisme que condiciona als gèneres sota un mateix pla, nosaltres quan parlem de transfeminisme o feminisme no parlem de Feminisme en el qual se supedita una posició superior a la dona o al feminisme, nosaltres parlem d'igualtat, busquem la base pura del feminisme. En feminisme la base pura: no parla de gèneres, no parla de sexe, sinó parla de ments, parla d'éssers i els posa a tots en un mateix pla. Això és la base en què parlem quan diem educació sobre la base del gènere, amb el concepte pur del que era el feminisme, igualtat, pura i dura, sense mirar aspectes biològics sexuals. 


A mi un dels aspectes que em sembla digne d'analitzar és quan per exemple en la mateixa classe on ens desenvolupem les infants i ens eduquem. Com elles són capaços de diferenciar quan el plural és una generatzació de tot o quan el plural és únicament masculí.


Això és una capacitat que la dona té innata des de petita, adonant-se des de l´infancia com és la misogínia verbal dominant, quan es refereixen a ella, que no es refereixen a ella en el masculí plural. Això és un aspecte que s'hauria de treballar des de l'educació.

  

 


¿Què et sembla el tractament dels mitjàns de comunicació de temes de treballadores sexuals, quan han fet públiques fotos de les rostres de treballadores sexuals? 

Quin és el dret que tenen els mitjans al posicionar el treball sexual dins d'un marc d'il · legalitat? La premsa no té el dret, però recorren al dret de l' imatge pública. Això per exemple ho pots veure en el fet en el quan parlem de terrorisme, de drogues, de circumstàncies que la llei penalitza, l'exposició pública dels rostres és permissible legalment, cosa que en els moments en que no està penat socialment o legislativament l'acte, sempre es tracta de preservar la intimitat. Però com que la situació popular social és que la prostitució és negativa, i el fet que la prostitució coalimenta a la màfia, a la droga i el tràfic, el tràfic de persones, genera el fet que es permeti i s'accepti treure públicament la cara d'una persona, cosa que abans era impensable i era prohibit. Durant una època estava prohibit mostrar la cara d'una prostituta.Sortia la prostituta però amb la cara tapada, això va ser anterior de la llei cívica de desembre de 1995.


En la conferència també s´ha parlat sobre el tema de les dones immigrants treballadores sexuals que es van mobilitzar a l'interior d'Europa al canvi d'algunes lleis.

Ara la major població flotant són treballadores sexuals legals perquè la majoria provenen dels països de l'est. Però: Què ha passat? En les lleis en les quals es va legalitzar el treball sexual, també es va instaurar una data per permetre que aquests països que són dels últims a entrar en el tractat Schengen, poguessin entrar dins del treball sexual, ja que vénen de països on hi ha una gran afluència del trànsit de persones i on els drets socials no són tan clars. Els països de l'est no permeten a les treballadores sexuals exercir lliurement, comparativament, jo com a espanyola puc fer-ho.


Suïssa, per exemple, està molt bloquejat en aquest aspecte, no permet a les treballadores de l'Est en gran nombre entrar. Què ha passat? Que totes les companyes o companys treballadores del sexe que no han pogut legalitzar la seva situació dins de certs països. Per què això? Doncs perquè només pots treballar en els països legals si ets europea, si no ets Europea, no pots treballar. Això ha comportat que la gent que no tenia la seva situació legalitzada ha immigrat als països on no està regularitzat. Visualment s'ha incrementat el nombre de treballadores a nivell social, cosa que en general ha fomentat el rebuig ... Però la majoria de treballadores que es veuen són legals.


 

Quant a la percepció i a la visió personal com et sents en un país on el treball sexual és legal davant d'un altre que és il · legal?

Quant a la percepció és totalment meravellós adonar-te que el teu treball és digne, que està reconegut socialment, que la gent s'indigna per moltes expressions que nosaltres tenim aquí. Aquí per exemple es diu: "Ai .. Sóc puta ". En els països en què la prostitució està legalitzada dius això i la gent et corregeix, "- no, no, no, és un treball-".


El fet de dignificar, d'acceptar el treball sexual com a tal trenca molts esquemes. A mi m'ha ajudat en el meu discurs social i m'ha obert moltes expectatives sobre el treball que des d'Espanya únicament no podria adonar-me'n. He hagut de sortir d'Espanya per canviar el meu discurs i comprendre-ho. I per això també tal i com està Espanya i amb la realitat actual estic totalment en contra d'una regularització que no sigui per la treballadora independent o la cooperativa, cosa que és molt difícil ja que aquest país ja fa molts anys que té l'Associació d'empresaris de Locals de Contactes Anela, i que tenen una estructura molt bèstia i no estem tan organitzades com ells. Així que a l'hora de parlar amb el Govern espanyol, tens una estructura que ja està negociada, que ja està feta, juntament amb una que no té veu gairebé.


Llavors a part de tota la corrupció que tenim en aquest país, jo crec que la solució és que es mantingui com està.


Mes informació a Octubretransbcn