Tímid pas endavant cap a la corresponsabilitat en la cura dels nadons

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Vida quotidiana - Maternitat i paternitat

El Parlament Europeu amplia la baixa maternal a 20 setmanes amb el sou complert

 

Contra tot pronòstic, el Parlament Europeu acaba d’aprovar la proposta d’ampliar la baixa maternal mínima a 20 setmanes amb una paga equivalent al 100 % del sou.  Va triomfar la proposta més generosa tot i l’acalorat debat que va revelar una profunda divisió interna a l’Eurocàmera. Per ser aprovada definitivament, la mesura requereix ara de l’acord del Consell de Ministres de la Unió Europea (EU)   aquí és on pot quedar modificada, ja que molts governs i les patronals consideren la mesura insostenible en temps de crisi i de retallada de les despeses.

Diferents europarlamentaris n’opinen  per a La Independent. El popular Aleix Vidal-Quadras, diu que "tot allò que sigui afavorir la maternitat és bó, però estem en un moment de crisi aguda"; per a Oriol Junqueras, d'Esquerra Republicana (ERC), adscrit al grup Els Verds, "s’han d’ampliar els drets socials i aquest n’és un molt rellevant per a les mares"; L’eurodiputat del Partit Socialista (PSOE) Alejandro Cercas, creu però que "la dreta europea continua negant el permís de paternitat i hem d’avançar en el repartiment del treball entre homes i dones".


Aquesta mesura te múltiples mirades, sobretot les de les pròpies dones. Com expressa Cristina Brullet, professora de Sociologia de la UAB i investigadora de l’Institut Infància  i Món Urbà, "aquest és una avenç  tímid; sembla que en aquests temps nomès es consideri allò que té valor econòmic i no es dóna valor al treball de cura; tota mesura que sigui a favor del reconeixement d’aquest treball invisible és positiva". La protecció de la maternitat no hauria de ser considerada com una càrrega per als Estats, sinó com una inversió i no nomès amb l’objectiu d’incrementar la natalitat. Segons Brullet, "hem de posar l’èmfasi en el reconeixement de la importància del treball de criança i en el fet que no hi hagi encara una veritable corresponsabilitat en aquest treball".


En aquest sentit, la proposta del Parlament vol obligar a tots els Estats de la UE a concedir una baixa paternal totalment remunerada d’almenys dues setmanes als pares, ja que hi ha pocs països que la tinguin implantada. Segons Brullet," el permís significatiu seria el d’un permís de paternitat paritari, al mateix nivel que el de maternitat; encara es continua mantenint al pare en una posició subalterna". I és que, tot i que en molts casos, part del permís de maternitat pot ser cedit al pare, la realitat mostra que la majoria de les dones encara gaudeixen de la totalitat del seu permís, com pasa a l’Estat Espanyol.


Permisos de maternitat i paternitat per no penalitzar a les treballadores


Raquel Gil, responsable de la Secretaria d’Igualtat i Polítiques Socials de la Unió General de Treballadors (UGT) de Catalunya, també és clara en aquest sentit: "nosaltres reclamem permisos iguals de maternitat i paternitat perquè així no penalitzi les dones i tinguin igualtat d’oportunitats, però sembla que encara trigarem a veure això; nomès cal veure com el Govern español s’ha tirat enrere en l’ampliació del permís de paternitat a 4 setmanes".


Sembla evident que la maternitat sempre ha estat penalitzada a nivell laboral; la participació de les dones al mercat laboral baixa del 65 % al 50 % a les edats de més fecunditat. Amb un pemís de maternitat curt, moltes dones abandonen la feina per cuidar més temps de les seves criatures. Però, per altra banda, segons opina Rosa Bofill, responsable de la Secretaria de Dones de Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya, "si les dones tenim un permís maternal més llarg, això també ens perjudica laboralment; és positiu per a les criatures, sens dubte, però, per a nosaltres suposa sovint una interrupció de la nostra carrera; cal que els homes s’impliquin en les feines reproductives, i per això hagués estat molt positiu si el Parlament Europeu hagués  allargat el permís paternal en comptes del maternal".


La realitat és que les empreses continuen posant dificultats a les dones que estan en situació de maternitat. Segons Laura Cañadell, membre del Grup de Mares Gemma i també agent d’igualtat a l’Ajuntament de Sabadell, en "l'imaginari col·lectiu continua sent mal vist que les dones vulguin gaudir de ser mare i deixin de treballar per estar amb el nadó". Però l’allargament dels permisos, tot i considerar-se necessari, sembla no ser suficient per a evitar l’abandonament del mercat de treball de les dones, que són o volen ser mares; calen altres mesures com l’increment de serveis de proximitat per a la cura d’infants o la implantació de mesures de flexibilització horària a les feines, així com altres mesures que replantegin els usos dels temps a la nostra societat.


De 78 setmanes per a les nòrdiques a 14 per a les centreuropees


Les realitats dels diferents països de la UE quant a cobertura per maternitat són molt diverses; de les 78 setmanes per a mares i pares (tot i que amb el 80 % del sou) de Suècia, a les 14 d’Eslovàquia, Alemanya o Malta, hi ha tot un ventall d’opcions que oculten diferents concepcions de la maternitat. Segons la professora Brullet, "tot allò relatiu a la criança de les criatures està molt penalitzat, tant als països meditarranis com a centreuropa, a diferència dels països nòrdics". I és que el que per algunes persones és excessiu, per a d’altres és insuficient; de fet  l'Organització Mundial de la Salut  (OMS) recomana una baixa maternal d’almenys 6 mesos. "Jo estaria a favor d'augmentar el permís per maternitat com a mínim 30 setmanes", reclama Laura Cañadell. Segons ella, "les expertes diuen que els nou primers mesos d'un nounat són com si aquest encara estiguès a l'uter matern, no tenen prou autonomia i són mamífers prematurs". 


En aquest ventall de possibilitats, l’Estat espanyol es troba pràcticament a la cua, amb 16 setmanes de permís de maternitat -10 de les quals poden ser transferides al pare- i 2 de permís de paternitat autònoma. Aquestes últimes es van introduir el 2007 amb la ???Llei Orgànica d’Igualtat Efectiva entre Dones i Homes, que també va establir millores en la prestació econòmica per maternitat. Per exemple, l’exigència de tenir només 180 dies cotitzats dins dels 7 anys immediats abans de l’inici del permís o 360 dies cotitzats al llarg de tota la vida laboral per poder cobrar la prestació del 100 % del sou. També es va introduir el dret a un "subsidi no contributiu" per a mares biològiques durant els 42 dies posteriors al part, treballadores que no tinguin el periode mínim de cotització.


A Catalunya, la legislació no varia; només en el cas del personal de les Administracions Públiques hi ha una certa millora, ja que amb la Llei del 2006 sobre Mesures de Conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions Públiques de Catalunya es va introduir un permís de paternitat de 4 setmanes, independent i consecutiu al pemís de maternitat, sempre que l’altre progenitor/a treballi.


L’ampliació de la baixa a 20 setmanes suposaria un cost aproximat de 988 mil·lions d’euros però el Govern Espanyol ja ha anunciat que només acceptarà la Directiva si no suposa més despesa. Així, es preveu sumar les 2 setmanes ja existents de baixa paternal a les 16 setmanes de la baixa maternal. Però com diu Ramón Tremosa, de Convergència i Unió (CiU) "l’Estat espanyol no es troba en una posició econòmica gaire favorable i haurem d’esperar a que faci la seva proposta d’adaptació de la Directiva, per poder fer la valoració real de la seva aplicació a Catalunya".

Normal 0 21 false false false per a La Independent